cienciespau

Presentació U.D. 4: L'evolució de l'home.

2010-05-15T03:52:00.001-07:00

Check out this SlideShare Presentation:

Evolució Humana. Jus

EVOLUCIÓ DE L'HOME

2010-02-12T03:27:00.001-08:00

Aquí tens els 12 minicapítols en que es divideix la sèrie de la BBC Walking with cavemen. En principi ja els has vist a classe, però si has faltat algun dia o estaves empardalat a classe, ja no tens excusa per no haver-los vist.
La teva tasca, apart de mirar i escoltar, es realitzar una cronologia de la història evolutiva, o filogènia, dels homínids. On has de detallar les dates corresponents a cada espècie de protohumà, les principals característiques de cadascuna d'aquestes espècies i quines habilitats li faltaven per ser considerats humans. A més, huaries de detallar la principal raó de la seva extinció així com els esdeveniments més importants que varen esdevenir en la Terra, com poden ser els canvis climàtics.
Idò, ja tens feineta per fer, si la cronologia la fas amb l'ordinador me la pots enviar a la meva adreça electrònica , i sinó me la dones a classe. 10:01

El canvi climàtic ja està provocant la mort de 315.000 persones a l'any

2009-06-01T23:15:00.000-07:00

Reuters | Ginebra

El canvi climàtic ja està provocant la mort d'unes 315.000 persones cada any, com a conseqüència de la fam, les malalties i els desastres naturals vinculats al seu impacte en la Terra. A més, els experts calculen que aquesta xifra macabra augmentarà fins a mig milió de defuncions anuals per a l'any 2030.

Aquesta és la preocupant conclusió d'un informe presentat pel fòrum Humanitari Global, en Ginebra. Segons les seves estimacions, el canvi climàtic ja afecta de forma greu al benestar d'aproximadament 325 milions de persones, i s'espera que aquest nombre es dupliqui en 20 anys, fins a arribar a a un 10% de la població mundial (aproximadament 6.700 milions).

L'informe també destaca que les pèrdues econòmiques vinculades al canvi climàtic superen els 125.000 milions de dòlars cada any (uns 90.000 milions d'euros), i és probable que aquesta xifri augmenti fins a 300.000 milions per a l'any 2030 (uns 215.000 milions d'euros).
"El canvi climàtic s'està convertint en el major desafiament humanitari del nostre temps, i ja està provocant sofriment a centenars de milions de persones en tot el món", ha advertit en un comunicat Kofi Annan, l'exsecretari general de l'ONU i actual president del Fòrum Humanitari Global. "Els primers a ser copejats i els més afectats són els més pobres del planeta, i no obstant això, són els quals menys han fet per a provocar el problema", afegix.

Impacte en els països pobres

L'informe assenyala que els països en vies de desenvolupament han de carregar amb més del 90% de l'impacte econòmic i humà del canvi climàtic, mentre que contribuïxen menys del 1% de les emissions contaminants que estan escalfant el planeta.
Annan ha reclamat als governs que es reuniran en el pròxim Cim del Clima a Copenhaguen, el pròxim mes de desembre, que arribin a un nou pacte mundial eficaç, just i vinculant que substitueixi a l'actual Protocol de Kioto, per a combatre el canvi climàtic.
"A Copenhague ha d'acordar-se l'acord internacional més ambiciós mai negociat", escriu l'exsecretari general de l'ONU en el pròleg de l'informe. "L'alternativa és la fam, l'emigració i la malaltia a una escala massiva".
L'informe també alerta que l'impacte real del canvi climàtic sobre la població humana probablement serà molt major del que prediu, perquè es basa en les prediccions més conservadores. No obstant això, les últimes investigacions científiques suggereixen que, de fet, les conseqüències van a ser més ràpides i més greus.

Fons totalment insuficients

Els autors de l'estudi fan una crida per a centrar els esforços de la lluita contra el canvi climàtic en la protecció dels 500 milions de persones que són especialment vulnerables a aquest fenomen, pel fet que resideixen en els països pobres que van a resultar més afectats per sequeres, inundacions, augments del nivell del mar i l'avanç de la desertificación.
Àfrica és la regió amb el major risc de patir l'impacte del canvi climàtic, ja que és en el continent negre on es troben 15 dels 20 països més vulnerables a l'escalfament global. Les altres zones més vulnerables inclouen el sud d'Àsia i alguns països illencs.
Per a evitar els pitjors escenaris, l'informe considera que la inversió en mecanismes d'adaptació al canvi climàtic han de multiplicar-se per 100 en els països en vies de desenvolupament. En l'actualitat, els fons destinats a aquest objectiu són només 400 milions de dòlars anuals, quan es calcula que el cost real per a mitigar l'impacte de l'escalfament global és de 32.000 milions.
"Els fons de països rics per a ajudar als pobres que s'adaptin al canvi climàtic no arriben a ni el 1% del que es necessita", assegura Barbara Stocking, directora de l'ONG Oxfam, en el Regne Unit, i membre del consell del Fòrum Humanitari Global. "Aquesta injustícia flagrant haurà d'afrontar-se en el cim de Copenhague".

El cervell femení, no apte per a les matemàtiques?

2009-06-01T23:08:00.000-07:00

No hi ha causes biològiques que expliqui el major talent dels homes per als nombres.
ISABEL F. LANTIGUA

MADRID.- Cap dona fins a la data ha guanyat el Premio Nobel de Matemàtiques. Una dada que podria corroborar l'estesa creença que les noies són menys capaces per a les qüestions numèriques que els homes.
Els científics duen més d'un segle debatent aquesta possibilitat i han elaborat tot tipus de teories referent a això: des que el cervell de les féminas és més petit i ha d'esforçar-se més per a aquesta assignatura fins a una incapacitat genètica per als nombres.
No obstant això, un nou treball conclou que aquesta idea és falsa i que no existeix cap motiu biològic que faci a les dones pitjors en matemàtiques. La investigació ha estat realitzada per un equip de la Universitat de Wisconsin (Madison, EEUU) i es publica en la revista científica 'Proceedings of the National Academy of Science' (PNAS).
Una de les seves autores, Janet Mertz, afirma, després d'analitzar tots els estudis contemporanis sobre el tema, que "no existeix una diferència innata per a les matemàtiques entre homes i dones i, de fet, hi ha països en els quals nois i noies són exactament igual de bons en aquesta assignatura".
La culpa que elles no destaquin tant en aquesta matèria té a veure amb "factors culturals, amb les desigualtats socials que han viscut les dones al llarg de la història i amb la falta d'oportunitats per a accedir a la mateixa educació que ells", afegix.
El treball que desmunta la superioritat matemàtica masculina s'ha centrat en tres qüestions: Existeixen en la població diferències de gènere quant al rendiment matemàtic?, existeixen aquestes diferències entre els individus que més talent mostren per als nombres? i hi ha dones amb gran talent matemàtic? Després de revisar les puntuacions d'homes i dones en diverses proves matemàtiques i en diferents països, els autors responen negativament a les dues primeres qüestions i afirmativament a l'última.
Segons Mertz, les noies han tingut moltes menys opcions d'accedir a una educació matemàtica, igual que a la física o a la química. "Només a principis del segle XXI les coses van començar a igualar-se en els països desenvolupats. Però si es proporciona a les dones més oportunitats educatives i laborals en camps que requereixin un coneixement avançat en matemàtiques es veurà que poden rendir molt bé en aquest camp".
Aquesta desigualtat social explica també que hagi moltes menys professores de matemàtiques que professors, una realitat que va posar de manifest Lawrence Summers, expresident de la Universitat d'Harvard i actual assessor econòmic del president d'EEUU Barack Obama. Summers atribuïa aquesta manca a una menor capacitat de les dones, però l'estudi li contradiu a l'assenyalar que "no hi ha cap evidència científica que demostri una menor predisposició de les dones cap a les mats".
La importància dels nombres Més enllà de la ciència, les habilitats matemàtiques són importants per a tots els aspectes de la vida, des de fer la compra fins a calcular una hipoteca. La hipòtesi de la menor disponibilitat intel·lectual de les dones cap als nombres va sorgir en 1894 per a explicar un fenomen de l'època: la falta de genis femenins i l'excés de barons ocupats en assumptes de deducció i lògica, com detectius.
Alguns estudis han assenyalat que les habilitats matemàtiques de nois i noies transcorren paral·leles fins que compleixen 12 o 13 anys, moment en el qual els nois començaven a destacar en aquesta assignatura.
Però més que a una qüestió cerebral, els autors de la investigació del 'PNAS' atribuïxen a aquest fet que els profesrores estimulaven més als nois que a les noies. "Algunes cultures, com la nord-americana, pensen que per a les matemàtiques cal tenir un talent innat: si un no és bo per naturalesa per als nombres, no arribarà a ser-lo mai.
No obstant això, altres cultures com l'asiàtica vinculen la capacitat matemàtica amb l'esforç i l'estudi. I són qui així pensen els quals tenen millors resultats en les proves", indiquen els investigadors.
Per a Mertz, "la falta de models femenins en matemàtiques i la falta d'estímuls perquè s'interessessin per elles són les úniques responsables que hagi més nois que sobresurtin en aquesta matèria"

Apunts del tema "Sostenibilitat"

2009-05-19T10:13:00.001-07:00

Bones, aquí teniu un enllaç on podeu visualitzar la presentació del tema SOSTENIBILITAT.
Pitjau aquí .

Sort i estudiau molt per l'examen!!

La Xarxa es posa porcina

2009-04-27T02:48:00.000-07:00

26 d'abril de 2009.- Una vegada més, Twitter és el millor canal per a assabentar-se de tot el que es diu -fets, remors, bromes i comentaris- sobre l'últim gran esdeveniment mundial, en aquest cas l'epidèmia de grip porcina. Però per tota la Xarxa circulen ja eines per a seguir les novetats.
De moment, i la crisi no ha fet més que començar, ja existeix una pàgina en la qual es pot seguir tot el que es diu sobre l'epidèmia en el nostre idioma. Per a l'anglès, el millor és cercar 'Swine flu' o 'swineflu'. La majoria dels resultats no són més que comentaris personals, però també circulen enllaços i dades que mereixen la pena.
Igual d'interessant és el mapa creat per un investigador de Pittsburgh en el qual localitza els casos relacionats amb l'epidèmia en tot el món. Encara no ha arribat A Espanya, però es tracta d'un seguiment complet. Menys exhaustiu és aquest altre mapa en el qual qualsevol pot col·laborar.

El transgènic ensopega

2009-04-17T23:26:00.000-07:00

Nous estudis científics a EE UU i Europa llancen dubtes sobre la seguretat i l'eficiència dels cultius genèticament modificats - Alemanya és el sisè país de la UE en prohibir-los - Espanya lidera la producció en el continent amb un 75% del total.

CRISTINA CASTRO 18/04/2009

L'aparició de nous estudis sobre els possibles efectes adversos per al medi ambient del cultiu de transgènics estan sembrant dubtes en la comunitat internacional. Dos informes sobre danys a sengles espècies d'insectes han servit a Luxemburg i Alemanya per a vetar formalment en el seu territori el cultiu d'aquests productes. A més, un recent estudi a EE UU alerta del fracàs en les pretensions sobre l'augment de la productivitat, argument sobre el qual en part s'ha basat la defensa dels transgènics, especialment en països en desenvolupament, com una solució per a contribuir a l'eradicació de la fam.
Alemanya va agitar la polèmica el dimarts a l'anunciar que es converteix en el sisè país de la Unió Europea a prohibir en el seu territori el cultiu d'organismes modificats genèticament (OMG). S'uneix així a Àustria, Grècia, França, Hongria i Luxemburg (més Itàlia i Polònia, que tampoc els permeten de fet perquè tenen moratòries) a prohibir el cultiu de blat de moro MON 810, únic OMG que la seva sembra es permet en la UE i del que Espanya acapara el 75% de la producció, amb gairebé 80.000 hectàrees.
Des que la UE va autoritzar el cultiu, importació i consum del MON 810 en 1998 (mitjançant la Directiva 2001/18/CE), els països han pogut acollir-se a la "clàusula de salvaguardia", un procediment que la llei reserva pel qual un país pot al·legar nous coneixements científics sobre riscos mediambientals o sanitaris per a "restringir o prohibir provisionalment en el seu territori l'ús o la venda de dita OMG".
SEGUIR LLEGINT .....

Piles netes i eficients fabricades amb virus modificats genèticament

2009-04-03T01:28:00.000-07:00

Gustavo Catalán Deus | Madrid

Una complexa combinació de química, física, biotecnologia i nanotecnologia ha donat lloc a unes piles menys tòxiques i més eficients, que podrien tenir importants aplicacions immediates en la implantació dels vehicles híbrids i en la major portabilidad d'ordinadors i altres artilugios electrònics portàtils.
La investigació i els seus resultats es publiquen avui en la revesteixi Science, encara que el president Obama ha tingut el privilegi de veure'l amb els seus propis ulls en la Casa Blanca el passat dia 23, on va tenir lloc una posada de llarg amb magnificència, encara que restringida en els seus despatxos. Investigadors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, en Cambridge, EEUU, han desenvolupat bateries de liti més respectuoses amb el medi ambient, manipulant genèticament un virus comú, el M 13, que han incorporat mitjançant nanotecnologia als càtodes d'una pila.
Els científics, dirigits per Yun Jung Llig, han desenvolupat una tècnica que incorpora els virus modificats perquè actuïn com estructura de suport sobre la qual construir elèctrodes d'alta capacitat conductora per a utilitzar-los en els dos pols de les bateries.
Els virus modificats van ser dissenyats per a produir fosfat de ferro amorfo al costat de la seva superfície. Aquest material és un excel·lent conductor de l'electricitat, pel que les bateries que ho incorporen lliuren la seva energia de manera més immediata que les actuals.
Els extrems finals dels virus es van dissenyar perquè s'unissin amb els nanotubos de carboni, que van formar una estructura en xarxa que va augmentar la conductividad elèctrica en les bateries.
Els investigadors van observar que els virus manipulats amb l'afinitat més forta amb els nanotubos de carboni, permetien taxes de càrrega i descàrrega del fosfat de ferro comparables als elèctrodes de fosfat de ferro de liti cristal·lí, que s'empren en els bacteris actuals, que són més tòxiques i costoses.

Biologia bàsica

Mitjançant l'ús dels principis biològics bàsics, els científics han descobert una estructura a baixa temperatura i respectuosa amb l'entorn, capaç de convertir materials amb baixa conductividad electrònica en elèctrodes eficaços. En el futur, aquests elèctrodes podrien incorporar-se en bateries potents per a dispositius electrònics portàtils i vehicles elèctrics híbrids.
La informació de Science no explica quin va ser la reacció de Obama davant l'invent. Però la petita pila botó amb la nova tecnologia que va dur a la Casa Blanca la investigadora principal del projecte, Angela Belcher, del MIT, hagué de deixar sorprès al president nord-americà davant la brillant i potent llum verda del led que es va il·luminar al connectar-lo, com reflecteixen les fotografies facilitades per la revista.
Els investigadors asseguren que la nova tecnologia no és tòxica i que, fins i tot, millora la toxicitat de les actuals piles de ion-liti, que estan cridades a donar l'energia elèctrica als cotxes que es comercialitzaran al llarg dels pròxims anys en tot el planeta.
La capacitat de recarrega de les noves bateries iguala a les actuals, encara que els seus creadors afirmen que encara queden diversos passos que donar perquè es converteixin en els més eficients magatzems elèctrics d'aquest segle.

L'expressió de la informació genètica

2009-03-05T03:21:00.000-08:00

Aquí teniu una sèrie d'enllaços amb animacions molt xules sobre la transcripció i la traducció del missatge genètic. Són processos que poden semblar complexos en principi, però la seva visalització els fa molt senzills.
DNA transcription http://medlab.lzu.edu.cn/image/flash/8.swf
Traducció http://www.edumedia-sciences.com/a77_l3-traduccion.html
Protein synthesis animations http://www.wisc-online.com/objects/index_tj.asp?objID=AP1302
http://www.abdn.ac.uk/~clt011/flash/samples/protein.swf

Aquest darrer enllaç és un joc, de la Universitat d'Utah, on hareu de sintetitzar la vostra pròpia proteïna. Animau-vos!
http://learn.genetics.utah.edu/es/units/basics/transcribe

Darwin

2009-02-11T08:56:00.001-08:00

Check out this SlideShare Presentation:

Darwin

View more presentations from pauvictor.

2009, Any Darwin

2009-02-11T02:25:00.000-08:00

L'any 2009 ha estat declarat Any Darwin en commemoració del segon centenari del naixement de l'insigne científic i del cent cinquantè anniversari de la publicació de la seva obra cabdal sobre l'origen de les espècies.

La importància d'aquesta efemèride, que se celebra arreu del món, no ens pot passar desapercebuda, atesa, per una banda, la repercussió directa de les tesis darwinistes i neodarwinistes en l'àmbit de les ciències de la vida i, per l'altra, l'assumpció de múltiples aspectes de l'evolucionisme en molts d'àmbits de generació de coneixement, incloses les ciències socials i les humanitats. De fet, la perspectiva evolucionista que Darwin impulsà es va integrar en àmbits ben diversos, modificant l'epistemologia i la perspectiva metateòrica de moltes branques de coneixement, impulsant la creació de noves disciplines científiques i professionals, redirigint l'enfocament tradicional d'altres ja existents i propiciant arreu l'eclosió de nous models explicatius. Per altra banda, aquest nou factor comú ha afavorit sovint una convergència disciplinar en l'estudi de la realitat que ens envolta. Així mateix, la penetració social dels postulats evolucionistes, no sempre ben interpretats, ha suposat un impacte sense precedents en l'anomenat "coneixement popular", capgirant de forma paulatina (però no exempta de controvèrsia) la cosmovisió de la gent i influint de forma notable en llur manera d'entendre la vida.

Per tal de commemorar aquesta data la UIB i el Govern Balear, amb la participació de l'Obra Social de Sa Nostra (entre d'altres entitats i institucions col·laboradores), han volgut sumar-se al gruix de la comunitat internacional tot organitzant una programació d'actes i activitats, de clara vocació multidisciplinar, que ofereixin als ciutadans i ciutadanes de les nostres Illes l'oportunitat d'entrar en contacte actiu amb el llegat que Darwin deixà a la humanitat. La informació la trobareu pitjant a la fotografia

Aquí teniu una relació de vídeos i recursos interessants relacionats amb el treball de Darwin.+

Un especial del diari el mundo on hi pots trobar molt informació: la seva biografia, el seu viatge en el Beagle, una explicació i resum de l'evolució de la vida a la Terra, documents que fan referència a l'enfrontament de la ciència i la religió , opinions d'experts sobre la importància de l'obra de Darwin i curiositats varies.

El programa de La 2, " la noche temática" va emetre tres documentals damunt Darwin i la seva obra,l podeu veure el titulat "La revolución de Darwin"

Al youtube podeu trobar el documental " El genio de Darwin"

Cervell i drogues: Cocaïna

2009-02-09T05:03:00.000-08:00

Aquí teniu el vídeo que vàrem veure l'altre dia a classe, per la gent que el vultgui torenar a mirar o per aquesll que no vareu assistir.

http://www.youtube.com/watch?v=DyvGOw537c8

L'infart també està en els gens

2009-02-09T02:44:00.000-08:00

Diversos estudis amb participació espanyola identifiquen sis variants genètiques relacionades amb l'atac al cor.

ANTONIO GONZÁLEZ - Madrid - 08/02/2009 22:00

http://www.publico.es/ciencias/198673/infarto/genes

Les possibilitats de sofrir un infart depenen, en gran mesura, de factors de risc bé coneguts, com el tabaquisme, la hipercolesterolemia, la hipertensión o la diabetis. No obstant això, existeixen lleugeres modificacions de la seqüència de ADN de determinats gens que eleven les possibilitats de sofrir un atac al cor, fins i tot en persones que no tenen cap els factors anteriors. Cinc estudis publicats avui en la revista Nature Genetics donen a conèixer sis noves d'aquestes alteracions que predisponen als quals les porten a sofrir un infart agut de miocardio.

Tres d'aquestes variacions desconegudes fins a ara han estat descrites gràcies a una àmplia investigació genètica -portada a terme sobre unes 12.000 mostres de sang de pacients d'infart i gairebé 13.000 de persones sanes- per un consorci científic internacional en el qual participen investigadors de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona i l'Hospital Josep Trueta de Girona.

A més de les tres alteracions genètiques citades -detectades en els gens WDR12, PHACTR1 i KCNE2, aquest treball ha permès confirmar la relació amb l'infart d'altres sis gens ja descrits en estudis anteriors. Segons els experts consultats per Públic, aquestes troballes, que se sumen a altres similars realitzats en els últims anys, permetran avançar en el coneixement de nous mecanismes implicats en l'infart. Això donarà als investigadors nous elements per a treballar en el desenvolupament de nous medicaments i d'eines de prevenció diferents a les conegudes fins a ara.
No obstant això, encara queda molt per conèixer en relació amb l'acció de les sis variacions genètiques citades, situades en els cromosomes 2, 3, 6, 12, i 21. Aquests marcadors es donen en gens que juguen un paper en l'estructura dels gots sanguinis, el metabolisme del colesterol, el transport d'àcids grassos o el mecanisme de la inflamació, i cadascuna, de forma aïllada, elevaria el risc d'infart entre un 10% i un 15%.
Un dels autors de l'estudi que ha descobert tres nous gens vinculats amb els atacs al cor, l'investigador del IMIM Rafael Ramos, destaca que ara com ara es coneix més aviat poc de com actuen aquestes mutacions genètiques. "No sabem què codifiquen, però la seva relació amb l'infart és segura; és a dir, tenir una d'aquestes variacions incrementa el risc, però encara desconeixem quines proteïnes codifiquen i en quins processos estan involucrades.

Nova àrea d'investigació
No obstant això, Ramos considera que aquest desconeixement, lluny de ser una limitació, constituïx una "finestra oberta" per a la recerca de factors de risc distints als ja coneguts. Per al seu company Joan Sala, de l'Hospital Josep Trueta, "ara es va a haver d'estudiar per quin aquests gens causen la malaltia, i això va a obrir un camp nou tant en el diagnòstic de la malaltia com en la seva prevenció i el seu tractament".
En aquest sentit, Toshiro Tanaka, científic del Centre de Medicina Genòmica de Yokohama (Japó) i autor d'un altre dels estudis, està convençut que aquestes troballes, i altres similars realitzats amb anterioritat, canviaran el abordaje de l'infart. "Els metges podran dir a les persones amb aquests gens que tenen un risc major que la gent normal, i els instaran a realitzar canvis en el seu estil de vida", assenyala. Al seu judici, aquestes troballes faran possible també dissenyar noves teràpies.
Per la seva banda, l'autora d'una altra d'aquestes investigacions, Jeanette Erdmann, el grup de les quals ja va donar a conèixer en 2007 altres gens relacionats amb la malaltia cardiaca, es mostra convençuda que alguns dels gens identificats "són els responsables d'atacs al cor que ocorren en absència dels típics factors de risc".
Aquesta experta de la Universitat de Lübeck (Alemanya), que ha identificat dues polimorfismos vinculats amb l'infart en els gens MRAS i HNF1A després d'analitzar un milió de marcadors genètics en 1.200 pacients, espera que els malalts puguin beneficiar-se aviat d'estudis genètics que prediguin el seu risc d'infart.
A més, Erdmann considera que dintre de deu anys ja haurà tractaments efectius basats en aquestes variacions genètiques.

Combinació de riscos
En qualsevol cas, i malgrat que la majoria dels infarts estan relacionats amb els factors de risc clàssics o els factors genètics, es pot sofrir un atac sense que concorri cap d'aquests elements, tal com sosté el cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari La Pau de Madrid, José Luis López Sendón. "Aquests gens poden explicar alguns infarts, però també es poden tenir sense alteracions genètiques ni cap factor de risc: n'hi ha prou amb una petita erosió en la paret d'una artèria perquè s'engeguin els mecanismes fisiològics per a tractar la lesió i es generi un trombo d'un o dos grams capaç de tapar les artèries coronàries, així que també influïx la sort", explica l'especialista.
Per a López Sendón, el pas següent a aquestes troballes ha de ser estudiar en quina mesura l'acumulació de factors eleva el risc. Des d'aquest punt de vista, recorda que si bé un fumador té tres vegades més probabilitats de sofrir un atac, "si a més és diabètic no té sis vegades més, sinó que potser té dotze, ja que l'acumulació dels factors no suma el risc, sinó que ho multiplica".
Però aquest cardiòleg no creu que les variacions descrites tinguin més importància que els factors clàssics coneguts: "El que s'ha identificat no és tan predictor del risc com la hipercolesterolemia, el tabac, la hipertensión o la diabetis; pots no tenir aquests gens i, no obstant això, sofrir també un infart". Per a López Sendón, el principal problema no és tant el risc genètic com el fet que hagi factors de risc clàssics "als quals s'està perdent la por".

Càlcul de l'Index de Massa Corporal

2009-02-02T05:24:00.000-08:00

L'Índex de Massa Corporal (IMC), és un indicador antropomètric de l'estat nutricional. L'IMC per mesurar el sobrepès, és un mètode fàcil d'utilitzar, a més d'econòmic. La Taula d'IMC, és un excel·lent indicador dels diferents graus de sobrepès i obesitat, així com dels casos d'extrema primesa.
L'Índex de Massa Corporal (IMC) és una eina que s'utilitza no només per a tractaments personalitzats, sinó també per realitzar estudis estadístics d'una població determinada. L'IMC, s'utilitza per poblacions adultes, no sent aconsellat per als nens, per a ells hi ha un altre tipus d'avaluacions antropométricas més apropiades a la seva edat.
Es calcula de la següent forma

IMC = Pes Actual / Talla 2 (m 2)

Taula d'IMC

18,4 o menys: primesa

18,5 a 24,9: Saludable

25 a 29,9: Excés de pes

30 a 34,9: Obesitat • Grau I

35 a 39,9: Obesitat • Grau II

40 o més: Obesitat • Grau III

Calcula el teu IMC, emprant la calculadora i averigua quin seria el teu pes ideal segons la teva estatura.

ENTREVISTA: AUBREY DE GREY Gerontòleg biomèdic

2009-01-19T02:43:00.000-08:00

"HEM D'INVESTIGAR MÉS EN LA PROLONGACIÓ DE LA VIDA"
Qui no vol viure més anys o aconseguir l'eterna joventut? El biogerontòleg anglès Aubrey de Grey està convençut que podrem aconseguir algun dia augmentar l'esperança de vida si s'augmenta la inversió en el desenvolupament de tècniques biomèdiques, aprofitant el coneixement científic ja existent.
President i responsable científic de la Methuselah Foundation (Fundació Matusalén), una organització contra l'envelliment, i anteriorment científic de la Universitat de Cambridge, De Grey treballa en el desenvolupament d'estratègies de bioingeniería per a reparar la senescencia, és a dir, fer possible la reparació de teixits danyats per a rejovenir el cos humà i, al mateix temps, augmentar considerablement la longevitat.
De Grey diu que l'envelliment és un problema degenerativo causat per diversos tipus de danys moleculars i cel·lulars que s'acumulen: les mutacions nuclears causants del càncer, les mutacions mitocondriales, l'acumulació de deixalles intercelulares i extracelulares, la pèrdua irreversible de cèl·lules, l'envelliment cel·lular i la proliferació d'interconnexions entre cèl·lules d'alguns teixits. Les seves controvertides teories per a evitar l'envelliment es basen en el desenvolupament d'estratègies combinades de bioingeniería.
Aquest investigador, editor de la revista científica Rejuvenation Research, ha impartit aquesta setmana en diverses ciutats espanyoles la conferència "Viure 1.000 anys", convidat per l'Obra Social la Caixa. De Grey diu que tenim un 50% de possibilitats de reduir els danys de l'envelliment en els pròxims 30 anys, una vegada es desenvolupin tecnologies com la medicina regenerativa.
La seva fundació patrocina actualment la investigació de diversos grups de científics en temes com la prevenció del dany causat per les mutacions mitocondriales. En particular, finança el grup de la investigadora Marisol Corral-Debrinski, en l'Institut de la Visió de París. La fundació Methuselah també va engegar en 2005 un premi als científics que aconsegueixin perllongar de forma dramàtica la vida dels ratolL'extensió de la longevidad també pot tenir altres repercussions biològiques i socials, "ja que serà possible també retardar l'inici de la menopausa", assegura. Les dones podran tenir fills sense problemes a edats superiors a l'actual.
ins.

Un obstacle en l'ús de cèl·lules mare adultes per a reemplaçar neurones

2009-01-08T09:10:00.000-08:00

L'ocupació de les cèl·lules mare adultes per a reemplaçar neurones perdudes a causa de lesions i malalties cerebrals podria ser més difícil del que es creia amb anterioritat, segons uns investigadors del MIT, perquè afegir noves neurones als circuits neuronals existents i operatius seria com intentar integrar un nou maquinari en un ordinador en marxa, sense apagar-lo al fer l'operació.

Seguir llegint.... http://www.amazings.com/ciencia/noticias/070109b.html

Menjar torrons gràcies a les cèl·lules mare

2009-01-08T09:03:00.000-08:00

Si Songtao Shi, de la University of Southern California, té raó dintre d'un dècada podrem tenir dents noves gràcies a les cèl·lules mare. Sembla que últimament s'aquesta avançant ràpidament en aquest camp i que, entre unes altres, coses, les cèl·lules mare ens retornaran aquesta mossegada que teníem de joves.

Seguir llegint... http://www.neoteo.com/comer-turrones-gracias-a-las-celulas-madre-14444.neo

Moodle omple la geografia educativa espanyola de campus virtuals

2008-12-04T03:42:00.000-08:00

ELPAIS.com

Mé de 4.000 instituts, acadèmies, universitats i empreses espanyoles s'han registrat en aquesta plataforma d'aprenentatge - El seu creador, l'australià Martin Dougiamas, creu que Internet ha canviat la forma d'educar.

Molt pocs projectes de programari lliure han aconseguit el que la plataforma virtual d'aprenentatge Moodle: desbancar als seus adversaris en sis anys. Moodle és avui l'entorn estàndard de formació telemàtica en els centres educatius espanyols i de cada vegada en més empreses. La seva facilitat i versatilitat, una atenció impecable a la comunitat que ho usa i un original model de negoci són les claus d'aquest èxit.

Seguir llegint...

La Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Madrid desenvolupa una metodologia per millorar la democràcia participativa

2008-11-26T09:35:00.000-08:00

Permet representar les creences i preferències dels ciutadans en el procés de presa de decisions dels polítics.

29.10.2008.
Investigadors del Grup d'Investigació d'Anàlisis de Decisions i Estadística del Departament d'Intel·ligència Artificial de la Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Madrid han desenvolupat una metodologia per millorar la democràcia participativa que podria estar disponible per a les pròximes eleccions municipals a Espanya, a celebrar-se en 2011.
Al 2004, més de 240 municipis espanyols van emprendre experiències de pressupostos participatius i s'estima que per al 2010 el 10% del pressupost municipal sigui assignat amb participació ciutadana.
Les experiències de pressupostos participatius, no obstant això, no han contat fins a ara amb una eina que permeti recollir en temps real les opinions dels ciutadans i reflectir-les clarament, mitjançant gràfics, en els ordinadors dels polítics.

Organitzar opinió a través d'Internet

El grup d'investigació de la FIUPM, en el qual participen informàtics, matemàtics i estadístics, ha desenvolupat aquesta metodologia amb la finalitat d'organitzar i optimitzar la participació ciutadana amb el suport de les noves tecnologies, particularment l'ús d'Internet.
La metodologia està desenvolupada en les seves dues terceres parts i podria aplicar-se tant a l'escala d'un municipi com de qualsevol país. La finalitat d'aquesta metodologia és agregar les preferències dels ciutadans als processos de presa de decisions dels polítics. Ho aconsegueix mitjançant l'establiment d'una sèrie de preguntes que es contesten a través d'Internet i que, degudament convertides en valors estadístics, reflecteixen en un quadre les opinions dels ciutadans sobre decisions que han d'adoptar els polítics.Un sistema de codis impedeix la participació de ciutadans no censats.
La metodologia representa les creences i preferències dels participants, avaluant els diferents pressupostos alternatius sobre la base de la teoria de l'evidència (evidential reasoning) de Dempster-Shafer i proporcionant una ordenació dels mateixos utilitzant una noció de distància a la utilitat màxima i mínima.

Democràcia participativa
Els pressupostos participatius estan transformant la idea d'una democràcia representativa, on les preferències dels ciutadans són considerades només en les eleccions, cap a la democràcia participativa, basada en la participació i discussió directa.
Es tracta d'un intent de donar veu als ciutadans en la decisió de com s'empra part del pressupost d'un determinat municipi.
El Grup d'Investigació d'Anàlisi de Decisions i Estadística ha col·laborat i participa actualment de forma activa en diversos projectes d'investigació centrats en el desenvolupament d'eines informàtiques orientades a la i-democràcia i, especialment, als pressupostos participatius. En concret, el projecte TED: Towards Electronic Democracy, finançat per la European Science Foundation (2003/06); eDemocracia: Suport a la Presa de Decisions Complexes Basades en Internet, finançat pel ministeri d'Educació i Ciència (2004/07); Conceptes i Sistemes de Suport a la Democràcia Electrònica, finançat a través de l'IV PRICIT (2006/09) de la Comunitat de Madrid; i Presa de Decisions en Grup amb Imprecisió, finançat pel ministeri de Ciència i Innovació (2008/2011).

Per a detectar defectes genètics

2008-11-26T09:00:00.000-08:00

BBC Ciencia

Una gota de sang d'una dona embarassada podria ser suficient per a detectar si el bebé té certes malalties genètiques.

La prova, segons científics de la Universitat Xinesa de Hong Kong, podria identificar en el nonat fibrosis quística, beta talassèmia i anèmia falciforme.
Actualment, les úniques proves disponibles que detecten aquests trastorns tenen un alt risc d'avortament. La nova anàlisi, desenvolupat per l'empresa de biotecnologia Sequenom, analitza el ADN fetal en la sang de la mare i ho compara amb el de la dona per a detectar el defecte genètic. L'ésser humà té dues còpies de cada gen, una del pare i una de la mare que cadascun transmet quan es concep el bebé.
No obstant això, algunes parelles, sense saber-lo, estan en risc de passar als seus fills els anomenats defectes per mutació d'un sol gen, o trastorns genètics recessius que provoquen malalties com fibrosis quística o anèmia falciforme.
Per exemple, algunes persones tenen una còpia del gen de la fibrosis quística, però les úniques persones que desenvoluparan la malaltia són les quals tenen dues còpies d'aquest gen. Però quan ambdós pares tenen una còpia única del gen, existeix un 25% de possibilitats que el nen que conceben hereti ambdós gens i desenvolupi la malaltia. Amb això resolem un problema que ha estat un trencaclosques per als investigadors en el camp del diagnòstic prenatal durant els passats 10 anys Dr. Dennis Ho.
Avui dia, els pares que sospiten o saben que tenen una o dues còpies del gen d'aquesta i altres malalties de gen defectuós, poden concebre als seus bebés utilitzant tècniques de fertilització in vitro per a produir embrions que estiguin lliures del trastorn. Això es porta a terme analitzant la formació genètica de cada embrió abans de la implantació per a veure si no pateix el trastorn. Quan es va descobrir que l'ADN del fetus podria trobar-se en el plasma matern -la part de la sang que queda quan es retiren les cèl·lules- va obrir noves possibilitats d'anàlisis genètiques. Entre 10 i 15% del ADN en el plasma matern prové del bebé, i la resta pertany a la mare. D'aquesta forma, els científics poden buscar en el ADN del fetus les seqüències d'ADN defectuoses que transmet el pare.
Però la recerca de les seqüències defectuoses transmeses per la mare és molt més difícil, perquè aquestes són idèntiques a les seqüències defectuoses del ADN matern. L'equip del doctor Ho va aconseguir superar aquest problema al desenvolupar un mètode per analitzar petitíssimes diferències en la quantitat d'ADN defectuós en el plasma matern i comparar-les amb la mostra de l'ADN del fetus. Es creu que hi ha uns 10.000 trastorns causats per mutacions d'un sol gen. En una dona no embarassada que té el gen de la malaltia (amb una o dues còpies defectuoses), exactament la meitat de les seves seqüències de ADN són defectuoses i la meitat no defectuoses. Si està embarassada, i el bebé també ha heretat la mateixa formació genètica, tindrà la mateixa proporció de seqüències defectuoses. Però si el bebé té dues còpies del gen, i per tant està destinat a desenvolupar la malaltia, els nombres de gens defectuosos en la barreja seran lleugerament majors. I utilitzant tecnologia digital per a contar aquests nombres, es podrà portar a terme una anàlisi amb precisió per a identificar la malaltia, expressen els investigadors. "Amb això resolem un problema que ha estat un trencaclosques per als investigadors en el camp del diagnòstic prenatal no invasivo durant els passats 10 anys", afirma el doctor Ho. Agrega que l'anàlisi podria potencialment eliminar la necessitat de portar a terme proves invasivas com amniocentesis o el CVS (mostreig de vellositats coriòniques), que tenen un risc d'avortament. Segons els experts, a més de fibrosis quística, anèmia falciforme i beta talassèmia, amb el nou mètode de "comptatge digital" desenvolupat pel doctor L'es podran diagnosticar molts altres tipus d'anèmia que afecten a milions de persones en tot el món.
Es creu que uns 10.000 trastorns humans distints es deuen als anomenats defectes per mutació d'un sol gen.

Genpets: mascotes genètiques o tan sols joguines?

2008-11-26T08:55:00.000-08:00

Imprimir, enviar Videos, fotos, pàgines webs i milers d'e-mails han començant a difondre's, des de fa algun temps, al voltant del món, mostrant a uns curiosos 'animalets' anomenats els Genpets.

Genpets en els seus empaquetatges de plàstic més catàleg detallat, i accessoris

Genpets: mascotes genètiques o tan sols joguines? Joguines que causen controvèrsia Genpets: mascotes genètiques o tan sols joguines?
Alguns els estimen, uns altres els temen .Els animalets són creació de l'artista canadenc Alan Brandejs i els desenvolupà com una forma de protesta contra la manipulació genètica real. L'explicació oficial de la pàgina web dels Genpets els presenta com si fossin fabricats amb biotecnologia per una empresa anomenada Bio-Genica, com una manera de tenir mascotes 'vives', però que no causen tants problemes com les reals.
Així mateix, mostren les seves estranyes característiques. Tenen set personalitats que es distingeixen pel color de les caixes. Si és vermella, la mascota serà atlètica i enèrgica, si és verda serà servicial, harmoniosa i pacífica. Succeïx el mateix amb colors com el taronja, groc o violeta, cadascun amb diferent personalitat.
Aquestes mascotes, segons expliquen, conten amb un monitor cardiàc i les seves personalitats varien depenent dels nutrientes que els administra l'empresa Bio-Génica, que els modela i els torna dòcils per naturalesa, perquè es mantinguin saludables i dormits. Altres dades informen que vénen en dos models, d'un a tres anys de vida, amb instruccions de com cuidar-lo i que a la primera persona que veuen és a la qual adopten com el seu progenitor. Aquesta informació, més les imatges i videos, va sorprendre a alguns i va espantar a uns altres. La web es plagà de defensors de les polèmiques joguines, així com de blogs i pàgines on els demonitzaven i denunciaven als creadors com imitadors de Déu.
La veritat és que a pesar dels testimonis que asseguren haver-los vist moure's i d'associacions protectores d'animals que protesten, els Genpets són tan sols joguines.
Els 'animalets' són creació de l'artista canadenc Alan Brandejs i els desenvolupa com una forma de protesta contra la manipulació genètica real. Estan fets en làtex, amb circuits interns, i hi ha diversos models a escollir. Consta de 19 petites escultures fetes a mà .
El seu objectiu és cridar l'atenció sobre els riscos de la desensibilización. Ell opina que "qualsevol nova tecnologia pot portar tant conseqüències positives com negatives, no obstant això hem de fer preguntes en tot moment.

Si te portes bé, a lo millor, aquest Nadal, els reis te duran un genpet, en comptes des carbó a que estàs tan acostumat!!

Evolució de l'home

2008-11-25T23:49:00.000-08:00

La rebel·lió dels bacteris es cobra vides

2008-11-25T23:09:00.000-08:00

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/rebelion/bacterias/cobra/vidas/elpepusoc/20081126elpepisoc_1/Tes

ELs microorganismes es defensen creant resistències als antibiòtics - Velles malalties tornen a matar - Un de cada cent pacients mor per infeccions contretes en l'hospital.

És possible que arribem a morir, nosaltres o els nostres fills, de les mateixes infeccions que morien els nostres avis o besavis? Morirem altra vegada de pulmonía o fins i tot d'una simple infecció d'orina, com ocorria abans que aparegués aquesta arma de destrucció massiva de bacteris que va anar la penicil·lina? Doncs si. Si tenim la dolenta sort d'infectar-nos per un microorganisme resistent als antibiòtics, això pot ocórrer i de fet ocorre. Els bacteris que provoquen aquestes malalties han après a defensar-se creant resistències que les fan invulnerables, i poden acabar guanyant la batalla.

La lluita contra les infeccions, que en el segle XX va contribuir que es doblegués l'esperança de vida, està retrocedint en nous i inesperats fronts. La resistència dels patògens va començar en el santuari mateix de la medicina, l'hospital, i allí segueixen acantonats, cada vegada més resistents. Uns 50.000 europeus moren cada any per infeccions contretes durant l'hospitalització, i la majoria d'aquestes morts estan provocades per ceps bacterians resistents als antibiòtics. El problema és que els bacteris resistents estan sortint de l'hospital: cada vegada es diagnostiquen més casos d'infeccions contretes en la comunitat que no responen als tractaments habituals. Estem doncs davant un nou escenari en el qual els microorganismes van més de pressa creant resistències que la indústria farmacèutica produint nous antibiòtics. De manera que encara que "no és possible comparar la situació actual amb la dels nostres avis i besavis, perquè ells no tenien cap antibiòtic i nosaltres tenim molts", segons paraules de Jerónimo Pachón, cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Verge de la Rosada de Sevilla, la veritat és que les possibilitats de morir d'una infecció relativament comuna estan augmentant.
"Sí, és possible que morim de malalties que crèiem totalment controlades. Hem de reconèixer-lo i advertir-lo a la població, perquè en cas contrari no seríem honests davant el futur. Cada vegada ens trobem amb més casos d'organismes resistents, no a un, sinó a diversos antibiòtics, de manera que les opcions terapèutiques que queden són molt limitades, i en algunes ocasions, nul·les", corrobora Rafael Cantó, cap del Servei de Microbiología de l'hospital Ramón i Cajal de Madrid.
"Les resistències sorgeixen perquè els bacteris evolucionen i també perquè el mal ús i abús dels antibiòtics els està donant l'oportunitat d'adaptar-se i crear nous mecanismes de defensa. Elles segueixen una regla essencial per a la supervivència de qualsevol ésser viu. I els microorganismes que s'han atrincherado en els hospitals són precisament aquells que són capaços de resistir millor l'atac dels antibiòtics. Després el problema que tenim és molt seriós", afegix Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiología de l'hospital Clínic de Barcelona.

Diversos factors contribuïxen a aquesta reculada. En primer lloc, el mal ús dels antibiòtics, bé perquè es prescriuen quan no són necessaris, bé perquè el pacient no complix les pautes de dosis i temps prescrites. És també un efecte indirecte del progrés mèdic: vivim més anys, cert, però també hi ha més malalts crònics, que ingressen una vegada i una altra amb els patògens a coll. Els hospitals atenen cada vegada a pacients de més risc i per tant, més fràgils. El resultat és que entre set i quinze pacients de cada cent que ingressen contreu una infecció en l'hospital, i el 10% d'ells, és a dir, un de cada cent ingressats, morirà, no de la malaltia que li va dur a l'hospital, sinó per la infecció que ha contret allí.
Estem veient alguns tipus d'infeccions hospitalàries per als quals no hi ha cap alternativa de tractament o les quals hi ha no són del tot efectives", explica Benito Almirall, cap clínic de Malalties Infeccioses de l'hospital Vall D'Hebron de Barcelona. Almirall cita a la Pseudomona aeruginosa com una dels bacteris més temibles. Alguns ceps de pseudomonas són tan resistents que quan infecten a pacients amb afeccions respiratòries greus com fibrosis quística o bronquitis crònica, pràcticament no tenen opció terapèutica. "En el nostre servei veiem uns sis casos a l'any", indica Almirall.
L'exemple paradigmàtic de com evolucionen les resistències podria donar títol a una novel·la de Li Carré: es diu MRSA, inicials en anglès del Staphilococcus aureus resistent a la meticilina. És el bacteri que infecta amb freqüència les ferides quirúrgiques i també pot provocar pneumònia o infeccions de la sang i els teixits tous. El seu hàbitat més propici són les unitats de vigilància intensiva, encara que es pot aïllar en altres zones de l'hospital. Primer va crear resistències a la penicil·lina, i després a la seva successora, la meticilina. En aquests moments, entre el 20% i el 40% dels ceps són també resistents a la meticilina. Afortunadament queden dos fàrmacs, encara que cap dels dos oferix garanties d'efectivitat en tots els casos. La pregunta és: vist el seu historial, quant trigarà aquest estafilococo en fer-se resistent també a aquests antibiòtics?

El problema radica que aquests ceps resistents han sortit del perímetre hospitalari. En Estats Units s'han notificat casos comunitaris de variants extremadament virulentes de MRSA en nens i esportistes. Rafael Cantó observa que, últimament, no tots els malalts que es diagnostiquen a Espanya han contret la infecció en l'hospital: "Les últimes dades indiquen que el 45% de les infeccions per estafilococo áureo són resistents a diversos fàrmacs, i el 8% del total s'ha contret fora de l'hospital".
També les pneumònies causen estralls. Poden estar provocades per diferents patògens, però el més freqüent és el neumococo. El mal ús i l'automedicació amb antibiòtics, recorda Trilla, havia conduït que Espanya figurés entre els països amb major taxa de resistència d'aquest patogen a la penicil·lina. Es van arribar a arribar a taxes del 40%.
Gràcies a les campanyes públiques per a un millor ús dels antibiòtics, aquestes resistències han baixat al 25%. És una bona notícia. La mala és que paral·lelament ha augmentat la resistència enfront dels antibiòtics que venien sent l'alternativa: el 35% dels ceps ja no respon tampoc a la eritromicina. Encara queden les quinolonas, però, què fer amb el 3% de pacients que tampoc responen a elles? "Si el neumococo dóna un pas més i genera noves resistències antibióticas, pot convertir-se en un gran problema", afirma Trilla.
El cas de la Escherichia coli (I. coli) és un bon exemple de com les hi resistències s'expandeixen fora de l'hospital. Aquesta és un bacteri molt familiar; de fet, viu en la flora intestinal. Provoca cistitis i infeccions d'orina molt comunes que fins a ara es combatien fàcilment amb antibiòtics d'ús habitual. El nou és que alguns ceps d'aquest bacteri tan comú ja no responen a ells, de manera que cal recórrer als antibiòtics d'ampli espectre d'ús hospitalari, i una infecció que abans podia controlar-se fàcilment a casa, ara pot requerir hospitalització.
"En aquest cas el problema no és que no tinguem alternatives. Les tenim. Però tractar aquestes infeccions comunitàries tan prevalentes amb antibiòtics d'ús hospitalari el que fa és contribuir al cicle de les resistències", sosté Cantó. De fet, el 8% dels ceps d'I. coli que s'analitzen en els laboratoris espanyols són ja també resistents als antibiòtics d'ampli espectre, i, en aquests casos, les alternatives que queden són ja poques. L'Agència de Protecció de Salut de Regne Unit ha llançat una alerta després de comprovar que cada any es produïxen en el país 20.000 casos d'infeccions sanguínies per I. coli, i el 12% no respon al tractament, la qual cosa pot ser fatal.
La qüestió és per què creix l'espiral de resistències i com podem evitar-les. "Les resistències creixen", explica Rafael Cantó, "perquè els diferents microorganismes no només tenen la capacitat de mutar i canviar la seva estructura per a defensar-se, sinó que poden transferir-se uns a uns altres aquesta propietat. Molts d'ells comparteixen hàbitat, el nostre propi cos. Per a defensar-se i fer-se resistents, produïxen uns enzims que destruïxen l'antibiòtic, i els gens que controlen aquests enzims es troben en uns elements mòbils de l'estructura del microorganisme, que poden passar d'un a altre". Així s'explica l'aparició i fulgor d'uns nous bacteris intestinales de nom impossible -les enterobacterias productores de betalactamasas d'espectre estès- conegudes com BLEE. Van Aparèixer fa menys de 20 anys i ja representen el 8% de totes les infeccions per enterobacterias. El que espanta és la seva progressió: en el 2002 tot just representaven el 2%.
La producció d'antibiòtics, en canvi, no sembla seguir el mateix ritme. Almirall oferix aquestes dades: des de 1998 han aparegut 11 nous agents antimicrobianos, però només tres suposaven un nou mecanisme d'acció. En l'agenda en curs dels laboratoris farmacèutics hi ha en aquests moments sis antibiòtics en diferents fases d'experimentació, però cap d'ells és una nova família. Són simples variacions dels quals ja tenim.
Mentrestant, el cost dels tractaments s'ha disparat. Tractar amb una penicil·lina costa al voltant d'un euro al dia. Per als ceps resistents, la vancomicina ja costa 34 euros diaris i la seva alternativa, el linezolid, 140. Aquesta és la progressió. I, no obstant això, els laboratoris no semblen molt motivats. En un context de recerca d'èxits ràpids i ràpides tornades, la indústria ha perdut interès pels antibiòtics. No apareixen com un producte especialment atractiu: obtenir un nou fàrmac costa no menys de deu anys i, en condicions tan canviants, millor no arriscar-se. L'única forma de parar aquesta espiral, segons Jerónimo Pachón, és millorar l'ús dels antibiòtics i intentar accelerar el coneixement dels mecanismes de les resistències. "El diagnòstic de les infeccions és avui molt més complex i de major responsabilitat perquè si no encertes amb el tractament idoni, pots perjudicar molt al pacient. Un tractament inadequat fins i tot pot costar-li la vida. Per això cal tenir molts coneixements i fer un estudi minuciós de la història clínica". El doctor Pachón és, no obstant això, optimista: "Si no féssim gens, en 20 anys podríem arribar a una situació molt compromesa. Però som molts els quals estem treballant per a saber més i seguir guanyant la batalla de les infeccions".
Els ciutadans no són conscients de com contribuïxen a perdre la guerra quan es autoprescriben antibiòtics o quan deixen de prendre'ls abans del que el seu metge els ha recomanat. No són conscients que són un tresor que cal preservar.

Prevenció o tranquil·litat?

2008-11-17T05:04:00.000-08:00

Jaume Lladó 17/11/2008
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/prevencio-o-tranquil-litat.html

M’ha cridat l’atenció la notícia que una empresa nord-americana ha anunciat que a partir de l’any que ve estarà en condicions d’oferir la seqüenciació del genoma a qui ho demani per només 10.000 dòlars, no arriba a 8.000 euros, al canvi actual. Això significaria que per menys d’un milió i mig de les antigues pessetes qualsevol persona podria accedir a la seva informació genètica.
Aquest abaratiment, que suposadament ha de continuar els anys vinents, seria de vital importància per al desenvolupament de la medicina, especialment en el seu vessant preventiu. Com que moltes malalties tenen un origen genètic o els gens en marquen una predisposició, en saber que som propensos a patir una determinada patologia, podríem decidir seguir alguna pauta de prevenció que ens permetés alliberar-nos-en.
Si, per exemple, som propensos a l’obesitat, podem eliminar dolços de la nostra dieta i incrementar el nostre exercici físic. D’aquesta manera, amb l’estil de vida adequat, en molts de casos, podríem vèncer els nostres gens i alliberar-nos del que estava escrit que havia de ser el nostre esdevenidor. A més a més, quan hi hagi seqüenciat un nombre suficient de genomes, s’estima que un mínim de 10.000, els investigadors tendran prou material per extreure conclusions sobre determinats gens o combinacions de gens dels quals encara se’n desconeix quin paper juguen en la propensió de determinades malalties.
Per fer més via a assolir aquesta fita, un grup de genetistes s’ofereixen a seqüenciar de franc el genoma de 100.000 persones a canvi que el facin públic a Internet, juntament amb una fotografia de l’individu en qüestió i del seu historial mèdic. L’objectiu és que estiguin disponibles per als investigadors per tal que puguin fer-ne estudis comparatius que serveixin per desenvolupar tècniques de prevenció i teràpies que permetin guarir la malatia abans que es produeixi.
Això, però, no se sap quins efectes col·laterals pot tenir. Qualcú ja ha advertit del perill que pot suposar que les companyies d’assegurances puguin accedir al genoma dels seus assegurats. Concedirien una assegurança de vida a una persona propensa a patir càncer? Farien pagar més per l’assegurança del cotxe a aquell que tengués una càrrega genètica que l’impulsàs a les conductes de risc? I si és el govern qui rep la informació? Faria vigilar més de prop els qui disposin de gens que els fan propensos a conductes violentes? S’encetaria la caça del presumpte futur delinqüent abans que hagués comès el delicte?
Un altra pregunta que per ara no té resposta és: quin seria l’impacte conductual de la gent quan conegués el seu risc potencial a patir determinades malalties? Realment estaríem disposats a canviar el nostre estil de vida per prevenir-les o ens estimaríem més ignorar-ho i continuar fent allò que ens agrada maldament suposi un perill per a la nostra salut futura? Possiblement no tothom actuaria de la mateixa manera.
Basta que ens fixem en el que passa amb el tabac. Ja fa molt de temps que la ciència ha demostrat les conseqüències pernicioses que té i encara n’hi ha que, així i tot, s’estimen més arriscar-se i fumar-ne, mentre que d’altres han decidit deixar-ho o ja no avesar-s’hi. Estic segur que, quan d’aquí a una sèrie d’anys això de seqüenciar-se el genoma sigui com avui en dia fer-se una ecografia o una ressonància magnètica, n’hi haurà que s’estimaran més no saber-ho per no viure angoixats pel que poden patir però que encara no pateixen.

Facebook: xafardeig virtual.

2008-11-17T04:49:00.000-08:00

ttp://dbalears.cat/actualitat/Ara/facebook-xafardeig-virtual.html

Ander Zurimendi 17/11/2008

El mes de novembre ha estat històric per al Facebook: ha superat els 120 milions d’usuaris. Es consolida així com la xarxa social més gran del planeta. Socialment, és l’activitat de moda.

La modernitat avança a un ritme tan veloç que moltes vegades deixa envellits els productes més frescs. Aquesta és la radiografia d’internet, que en els darrers mesos ha vist com s’hi multiplicaven les xarxes socials. La més exitosa, per ara, sembla el Facebook. Aquest mes de novembre, de fet, ha esdevingut la xarxa més utilitzada, amb 120 milions d’usuaris. La interfície del programa permet compartir fotografies i comentaris, per exemple, com també cercar antics amics amb els quals s’havia perdut el contacte.
Però darrere les virtuts inicials, podria amagar-se un perill per a la privacitat de les persones. El periodista argentí Walter Goobar, per exemple, investiga la vinculació de les agències d’espionatge nord-americanes amb Facebook i assegura que "la CIA ja hi és darrere". Sempre segons Goobar, "l’agència ha finançat amb capital de risc el desenvolupament de Facebook". Així mateix, especifica els possibles avantatges que té per a l’espionatge americà: "Munten operacions encobertes al llarg del món i recopilen informació de tots els ciutadans que en siguin usuaris". Obtindrien, per tant, perfils sociopolítics del jovent nord-americà i internacional.
Eina de control?
Deixant de banda la teoria de la conspiració, difícilment comprovable, s’ha de remarcar que les xarxes socials sí que exigeixen un grau important d’informació personal: nom, data de naixement, número de telèfon i adreça, formació acadèmica i fins i tot gustos musicals. Evidentment, Facebook –com Hi5 i MySpace– treu els seus beneficis de la cessió d’aquesta informació. Les grans corporacions tenen així un filó de potencial per esprémer. Amb els gustos d’oci, musicals, etc., poden confeccionar perfils sociològics. I gràcies als números de telèfon o de les adreces web, els poden enviar publicitat directament.
L’Agència espanyola de la protecció de dades, tanmateix, controla aquestes xarxes i la utilitat que donen a la informació recaptada, malgrat que els riscos per a la privacitat són "molt importants", segons ha advertit Artemi Rallo, director de l’Agència. L’Associació europea d’agències de dades, igualment, ha alertat darrerament que els usuaris de xarxes com Facebook pateixen alguns riscs potencials. Per exemple, la suplantació de personalitat per a fins no lícits o que les dades personals siguin utilitzades pels serveis de Recursos Humans a l’hora de seleccionar els candidats per a un lloc de feina.
Perdre la feina
Les anècdotes se succeeixen. Segons un article recollit al diari The Guardian l’octubre passat, un teleoperador de Sydney de 21 anys va perdre la feina per la transparència de Facebook. El jove en qüestió, Kyle Doyle, havia demanat una dia de baixa laboral, però només estava de ressaca, tal com reconegué a la seva pàgina de Facebook. El seu cap, que també hi estava registrat com a amic seu, s’adonà de l’espifiada del seu empleat.
Així que el projecte de Mark Zuckerbery, creat inicialment pels estudiants de Harvard com un servei intracampus, ha travessat fronteres i objectius. Des que l’empresa ha instal·lat el programari en castellà, francès i alemany, els usuaris s’han multiplicat per milions. La majoria cerca una mica de xafardeig virtual, observant des de l’anonimat qui és amic de qui.
Un petit apunt. Fins i tot Rodrigo de Santos, actualment empresonat per malversació de fons, té 23 amics al Facebook. I és que, amb el cercador d’amics, tot és possible. Ara només queda esperar, perquè pareix raonable apostar que, d’aquí a unes setmanes, sortirà un altre programa on line que seduirà el públic. La celebritat és així: arriba tan ràpid com fuig. Mentrestant, però, sabrem quins titellaires s’amaguen darrere dels titelles?

Científics espanyols creen un superatolí 'immortal'

2008-11-14T00:49:00.000-08:00

Un equip del CNIO presenta un cep de ratolins transgènics resistents al càncer i capaços de viure fins a un 40% més .

http://www.publico.es/173961/telomerasa/inmortalidad/cancer/blasco

Els cromosomes humans es desferien si en els seus extrems no existissin els telòmeros, unes estructures d'ADN que asseguren la seva arquitectura igual que una goma per al pèl manté unida una trena. No obstant això, a mesura que l'organisme envelleix, la longitud dels telòmeros s'escurça i els cromosomes s'enfonsen, posant en perill la viabilitat de la cèl·lula.

La comunitat científica sap des de 1990 que una proteïna, la telomerasa, és capaç d'allargar els telómeros i conferir a la major part de les cèl·lules humanes una capacitat de proliferació il·limitada, però aquesta immortalitat té un alt preu.

La telomerasa deté l'envelliment, al mateix temps que multiplica el risc de patir un càncer. Un equip de científics espanyols, dirigits per la biòloga María Blasco, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, ha aconseguit sortejar aquest obstacle i ha creat un cep de ratolins transgènics que envelleixen més tard, arribant a alguns exemplars una vida un 40% superior a la mitjana de l'espècie.

Els autors del treball, publicat avui en la revesteixi Cell i avançat el 26 d'agost per Público, han creat, per una costat, un ratolí resistent al càncer - a l'augmentar l'expressió dels gens supresores de tumors p53, p16 i p19ARF- i, per un altre, un ratolí més longeu, amb major quantitat de telomerasa. El resultat de l'encreuament d'ambdós és un superatolí que viu més anys i envelleix més tard.

A més, el rosegador presenta una bona coordinació neuromuscular a edats avançades i una major tolerància a la glucosa, reduint el risc de diabetis en la vellesa. Els teixits de la pell i el tracte digestiu també romanen en un estat propi de la joventut durant més temps. Segons Blasco, si es traslladessin aquests resultats al ser humà "seria com arribar a viure fins a 120 anys".

Cal millorar la dignitat salarial dels científics joves.

2008-11-06T10:06:00.000-08:00

www.lne.es
Espanya destaca en física, ciències de l'espai, ciències agràries i enginyeries: aquí és on podem ser capdavanteres.

RAFAEL RODRIGO MONTERO President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Oviedo, Pablo ÁLVAREZ
Rafael Rodrigo Montero (Granada, 1953), astrofísic, presideix el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des del passat mes d'abril. Ahir va estar a Oviedo amb motiu de la signatura de l'acord que crea el Centre Nacional de Competència de la Llet. Així mateix, va visitar les instal·lacions de l'Institut Nacional del Carbó (Incar), depenent del CSIC.
-Tem que la crisi financera afecti negativament als pressupostos d'I+D i, concretament, als del CSIC?
-Va a afectar, sens dubte. Però vam partir d'una bona posició perquè en els últims quatre anys hem crescut molt. A més, el CSIC és cada dia més competitiu. Tindrem més possibilitats d'obtenir fons de les empreses, de la UE o del pla nacional.
-Les empreses poden veure's temptades a retallar en I+D.
-Els centres del CSIC que tenen contractes amb empreses estan constatant tot el contrari: que algunes empreses, per a superar part de la crisi, decideixen arribar a acords amb el CSIC per a ser més competitives. En el sisè programa marc d'I+D de la UE hem estat la primera institució espanyola i la quarta d'Europa en captació de fons.
-O sigui, que el minvament dels recursos provinents de les administracions públiques pot veure's compensada amb l'increment d'altres fonts.
-Estic convençut. Precisament per la competitivitat que estem demostrant. El CSIC té ara mateix més de 3.000 contractes amb empreses, que suposen aproximadament el 8 per cent del pressupost global, que ascendeix a uns 900 milions d'euros.
-Quin és l'actual producció científica del CSIC?
-Un 20 per cent de la producció científica de qualitat que es fa a Espanya la fa el CSIC. I si ens cenyim a les revistes més emblemàtiques -«Nature», «Science»...-, el CSIC aglutina el 49 per cent de les publicacions espanyoles. Els nostres científics representen el 6 per cent del total del país. Això es deu al fet que tenim una magnífica xarxa de col·laboracions amb universitats i governs autonòmics.
-I amb Astúries?
-Teníem dos instituts propis, el del carbó i el de productes lactis. Fa un any es va crear el Centre d'Investigació en Nanociencia i Nanotecnologia, una aposta potent en col·laboració amb la Universitat d'Oviedo i amb el Principat. També hem signat el possible desenvolupament d'un centre de biodiversitat, en fase d'estudi. I avui anem a signar un acord per al Centre Nacional de Competència de la Llet. En els últims quatre anys gairebé hem duplicat el nostre pressupost a Astúries. Per al període 2006-2010 tenim previstes inversions per valor de 27,5 milions d'euros. Una aposta important.
-Vostè ha parlat en alguna ocasió de la conveniència que Espanya intenti liderar alguns sectors de la ciència. En quins existeixen millors perspectives? -Espanya està substancialment per sobre de la mitjana mundial en camps com la física (i dintre de la física en ciències materials, nanociencia i nanotecnologia), ciències de l'espai, ciències agràries i enginyeries. Tres d'aquests camps tenen molt a veure amb el món empresarial i tecnològic, o sigui, que no són exclusivament ciències bàsiques. Aquí és on podem liderar més coses. Aquest és salt que cal donar. Espanya ja està en el novè lloc de la producció científica mundial.
-Quin és la situació del CSIC en relació amb les entitats homòlogues d'altres països?
-Fa dos quinquennis superem en qualitat de producció al CNR italià i en aquest quinquenni passat hem superat al CNRS francès. El Max Planck alemany està molt per damunt, però també és veritat que els seus pressupostos dupliquen els del CSIC.
-Quin percentatge del PIB es destinarà a ciència a Espanya al final d'aquesta legislatura?
-Estem entorn del 1,2 per cent. Hauríem d'aspirar a arribar al 2, si no en aquesta legislatura, sí en les pròximes. La convergència hauria de dur-nos al 3 per cent, però això va a ser absolutament impossible.
-Augmenta el nombre d'investigadors estrangers a Espanya?
-És un camp en el qual s'observa la major agilitat d'altres països europeus. Nosaltres estem abocats a captar als millors d'un univers molt reduït, com és Europa, però no podem aspirar a portar japonesos, per exemple. Però això va a anar canviant a través de la futura llei de la ciència i de les noves figures administratives.
-Tem una escassesa de científics a mitjà termini?
-No estic tan convençut. Però és veritat que hi ha menys persones que estan realitzant carreres experimentals, de ciències dures. Ha disminuït molt i no només a Espanya, sinó a Europa en general.
-Per què?
-Potser perquè tenen fama de ser dures o que després no hi ha bones col·locacions. És fals. No conec cap físic o matemàtic en l'atur. El que hem fet per a prevenir aquesta possibilitat és captar als millors, vengen d'on vengen. Hem augmentat el percentatge d'estrangers que volen venir a investigar als nostres instituts.
-Hispanoamericans?
-Els tres països que més contribuïxen són Itàlia, Alemanya i França. Estem demostrant que podem competir.

-Es diu adéu a la figura del científic proletario? -S'ha millorat sensiblement en la carrera científica, encara que encara té buits. Em preocupa, sobretot, el salt entre el terme de la beca predoctoral i l'inici d'un postdoc fora. Aquí hi ha un salt de dos o tres mesos en les quals estàs un poc venut. També cal millorar la dignitat salarial de les persones que estan començant.
-Els salaris han millorat?
-Un poc, no gaire. Intentem incloure aquest tipus de contractes en la productivitat per compliment d'objectius.
«Per a prevenir l'escassesa d'investigadors estem captant als millors d'altres països»

Evolució d'infoartròpodes per selecció artificial

2008-11-05T09:56:00.000-08:00

http://www.homowebensis.com

Una versió del cèlebre programa "El Rellotger Cec", de Richard Dawkins

"No puc ocultar l'alegria que vaig sentir quan vaig descobrir aquestes criatures exquisides sorgint davant els meus ulls (...) No vaig poder dormir, i aquella nit "les meves" insectes pulularon per la meva ment mentre tractava de dormir" Richard Dawkins (El Rellotger Cec)

Encara hi ha molta gent que no comprèn el poder de la teoria darwinista a l'hora d'explicar com d'una manera natural, sense que cap consciència estigui implicada, poden evolucionar éssers que semblen estar dissenyats per algú amb intel·ligència i propòsit. El llibre The blind watchmaker (El Rellotger Cec), de Richard Dawkins, és una magnífica refutació del principal argument dels antievolucionistas: si trobem "rellotges" en la naturalesa és perquè existeix un "rellotger". Alhora, conté una brillant explicació del mecanisme de la selecció natural.

Els biomorfos
En El Rellotger Cec, Dawkins descriu un programa informàtic de la seva invenció. Figures arboriformes, que contenen la informació per al seu traç en un senzill "genoma", podien ser seleccionades generació després de generació per l'usuari, com si d'animals de granja es tractés. Aquells arbres anaven prenent formes similars a insectes, ratapinyades, avions, balances, guineus... alguna cosa que el programador mai havia sospitat. Era sorprenent el que un simple procés iterat de mutació i selecció pot arribar a produir en una sèrie de passos.

Què és un infoartròpode?

Un infoartròpode és una figura dibuixada amb línies i el·lipses. El seu aspecte pot ser semblant al d’un artròpode real, però en molts casos es requereix la teva imaginació per a trobar aquesta similitud, i d’altres cops aquestes figures es fan tan estranyes que no ens recorden a res conegut.

El genotip

Cada infoartròpode ve determinat pel seu genotip. Aquest és una llista de números o “gens” que constitueixen tota la informació necessària per a que el programa dibuixi l’infoartròpode. Per exemple, un dels gens determina el número de segments del tòrax, un altre el radi horitzontal de l’ull, un altre l’angle del primer tram de la pota, etc.
El genotip canvia gràcies a un mecanisme aleatori que suma “1″ ò “-1″ als gens. El resultat és la aparició de infoartròpodes mutants.

Variació i selecció

Com a l’evolució darwinista, l’execució del programa consta d’un bucle de dues fases:

Aparició de variacions heretables. D’això s’encarrega el programa mitjançant la mutació aleatòria.
Selecció de certes variacions. D’això t’encarregues tu, atenent al teu propi criteri.

La variació a l’atzar te com a resultat el sorgiment de formes noves -no definides enlloc del programa- i a la pràctica irrepetibles. Mitjançant la selecció, les formes evolucionen adaptant-se (en el nostre cas, als desitjos de l’usuari) i que apareguin, per exemple, éssers cada cop més cefalitzats, o cada cop més semblants a una papallona, etc…

Com convertir-te en criador d’infoartròpodes

Apareix a la pantalla un infoartròpode inicial, anomenat PROGENITOR, i cinc descendents mutants anomenats fills. Son fills perquè el seu genotip procedeix de la mutació del genotip del progenitor. Per això els fills s’assemblen al pare, però cadascun sol ésser diferent d’aquest i dels seus germans.

Pitjant amb el ratolí al botó corresponent has de seleccionar un infoartròpode (el que més t’agradi). Aleshores, l’infoartròpode seleccionat passa a ser el nou progenitor, amb d’altres cinc descendents mutants al seu costat. Has de repetir la selecció successivament, amb un criteri, i descobrir fins on pots arribar criant bitxos bonics.

Per a inicialitzar de nou el procés a partir de l’infoartròpode primitiu, pitja “recargar”, “recarregar” o “reload” al teu navegador.

Pitja aquí per accedir al programa que et permatrà ser un creador de biomorfs

Alguns consells

La teva participació és imprescindible. No escullis els pares amb desídia o a l’atzar; el programa aleshores perd tot el seu sentit i interès. El títol del llibre de Dawkins, El Relojero Ciego, no s’aplica aquí: la selecció artificial a les palpentes no és en cap cas selecció.
No seleccionis infoartròpodes cada cop més grans, ja que no els veuràs sencers (se sortiran de la pantalla)..
La direcció de selecció pot canviar i convé, per exemple, si estem seleccionant formes cada cop més similars a una aranya i ens apareix una varietat semblant a una bonica libèl·lula, podem intentar aconseguir una libèl·lula “més perfecta” i oblidar-nos de les aranyes (o no).

Si aconsegueixes una “joia” d’infoartròpode, evita que es perdi per sempre. Selecciona’l per a que es converteixi en el progenitor i anota el seu genotip, que apareix a la pantalla, o millor, fes una captura de panatalla i enviar-me’l . El col·locaré al Museo de infoartrópodos .

La caixa negra de Darwin

2008-11-04T02:55:00.001-08:00

Aquests són els arguments del seguidors de la teoria del disseny intel·ligent
http://www.ministeriosprobe.org/docs/caja_negra.html
Dr. Ray Bohlin

La caixa negra de Darwin: La bioquímicca de la cèl·lula Què tenen a veure entre si els paranys per a ratolins, la biologia molecular, la coagulación, les màquines de Rube Goldberg i la complexitat irreducible? A primera vista, semblen tenir poc o gens en comuna. No obstant això, tots formen part d'un llibre recent de Michael Behe titulat Darwin's Black Box: The Biochemical Challenge to Evolution (La caixa negra de Darwin: El repte de la bioquímicca a l'evolució), de. Michael Behe és un professor de biofísica de Lehigh University, en Pennsylvania, i el seu llibre, publicat l'estiu passat, ha estat causant un vendaval en cercles acadèmics des que va sortir. El monopoli que ha tingut el darwinismo de les ciències biològiques durant dècades ja s'ha vist afeblit en els últims 30 anys gràcies al nou moviment creacionista i, més recentment, per l'impuls dels teòrics del disseny intel·ligent. Però el nou llibre de Behe podria acabar per ser la palla que trenqui l'esquena del camell. Generalment llibres com aquest són publicats per editorials cristianes, o almenys editorials seculars que són petites i estan disposades a córrer un risc. A més, els llibres creacionistas rarament es venen en llibreries seculars o són ressenyats en publicacions seculars. La caixa negra de Darwin ha assolit l'atenció d'evolucionistes que no solen estar acostumats a respondre a idees antievolucionistas en el rodo acadèmic. Persones menjo Niles Eldredge (American Museum of Natural History), Daniel Dennett, autor de Darwin's Dangerous Idea, Richard Dawkins, de Oxford University i autor de The Blind Watchmaker, Jerry Robison, d'Harvard University, i David Hull, de University of Chicago, s'han vist forçats a respondre a Behe, sigui per escrit o en persona.
Comptat i debatut, la raó de tota aquesta atenció és que reconeixen obertament que Behe és, clarament, un científic acreditat d'una institució acreditada i, per tant, el seu argument és més sofisticat que el qual estan acostumats a escoltar dels creacionistas. Deixant de costat els elogis moderats i ambigus, diuen sense reserves que està completament equivocat, però han fet un esforç molt major, en la literatura, des del podi i en els mitjans electrònics per a explicar precisament per què pensen que està equivocat. Els creacionistas i els teòrics del disseny intel·ligent solen ser descartats en l'acte, però no La caixa negra de Darwin de Behe. El que afirma simplement Behe és que, quan Darwin va escriure L'origen de les espècies, la cèl·lula era una misteriosa caixa negra. Podíem veure-la per fora, però no teníem cap idea de com funcionava. En L'origen Darwin va dir: "Si pogués demostrar-se que va existir algun òrgan complex que no pogués haver estat format de cap manera per nombroses, successives i lleus modificacions, la meva teoria es vindria baix per complet. Però no puc trobar cap cas així". En paraules senzilles, Behe ha trobat un cas així. Behe diu que, a l'obrir la caixa negra de la cèl·lula al llarg dels últims quaranta anys d'investigació en biologia molecular i cel·lular, hi ha ara nombrosos exemples de màquines moleculars complexes que llencen baix completament la teoria de la selecció natural com una explicació abarcadora dels sistemes vius. El poder i la lògica dels seus exemples van dur a la revesteixi Christianity Today a designar a La caixa negra de Darwin com el seu Llibre de l'Any 1996. Tota una distinció per a un llibre de ciència publicat per un editor secular! En aquest article estaré analitzant uns pocs exemples de Behe i detallaré com ha estat reaccionant la comunitat científica davant aquest llibre altament interessant i influent. La complexitat irreducible i els paranys per a ratolins Behe diu que les dades de la bioquímicca indiquen fortament que moltes de les màquines moleculars de la cèl·lula no podrien haver sorgit d'un procés gradual de selecció natural. En contrast, Behe diu que gran part de la maquinària molecular en la cèl·lula és irreduciblemente complexa. Deixi'm tractar primer aquest concepte de complexitat irreducible. En realitat, és un concepte bastant simple d'entendre. Alguna cosa és irreduciblemente complex si està format per diverses parts, i cada part és absolutament necessària perquè funcioni l'estructura. La implicació és que aquest tipus d'estructures o màquines irreduciblemente complexes no poden ser construïdes per la selecció natural perquè, en la selecció natural, cada component ha de ser útil a l'organisme durant la construcció de la màquina. Behe usa l'exemple del parany per a ratolins. Un parany per a ratolins té cinc peces que són absolutament necessàries perquè funcioni. Si saca qualsevol d'aquestes peces, el parany deixarà d'atrapar ratolins. El parany ha de tenir una base sòlida a la qual poder fixar les altres quatre peces, un martell que aixafi al ratolí, un ressort que doni al martell l'energia necessària, una barra de retenció que sostingui al martell energizado pel ressort, i una trava a la qual estigui fixada la barra de retenció que sosté al martell en tensió pel ressort. En cert moment, el moviment d'un ratolí, atret al parany per un saborós tros de mantega de maní, fa que la barra de retenció es corri de la trava, alliberant al martell perquè caigui sobre el desprevingut animal. És bastant fàcil imaginar una pèrdua completa de la funcionalitat si un quitació qualsevol d'aquestes cinc parts. Sense la base, les altres parts no poden mantenir l'estabilitat adequada i la distància entre si com per a ser funcionals; sense el ressort o el martell, no hi ha forma d'atrapar al ratolí; i sense la barra de retenció i la trava, no hi ha forma d'armar el parany. Totes les parts han d'estar presents i han de tenir una justificació per a poder atrapar al ratolí i perquè la màquina si més no funcioni. Un no pot construir un parany per a ratolins mitjançant la selecció natural darwiniana. Suposem que vostè té una fàbrica que produïx les cinc peces del parany per a ratolins, però els usa per a altres propòsits. Amb el pas dels anys, al canviar les línies de producció, les peces sobrants dels aparells que ja no es fabriquen es guarden en prestatges de la cambra de magatzematge. Un estiu, la fàbrica és envaïda per ratolins. Si algú l'hi proposés, podria anar a la cambra de magatzematge i començar a jugar amb les peces sobrants, i tal vegada podria arribar a construir un parany per a ratolins. Però aquestes peces, per si soles, mai s'ensamblaran espontàniament per a formar un parany per a ratolins. Una peça similar a un martell podria caure accidentalment de la seva caixa a una caixa de ressorts, però això és inútil fins que la totalitat de les cinc peces estiguin ensamblades perquè puguin funcionar juntes. La naturalesa faria una selecció contrària a la producció contínua de les parts soltes si no estan produint un benefici immediat a l'organisme. Michael Behe simplement diu que hem après que diverses de les màquines moleculars de la cèl·lula són tan irreduciblemente complexes com un parany per a ratolins i, per tant, són igualment incapaços de ser construïdes per la selecció natural. El poderós cili Un dels exemples de Behe és el cili. Els cilis són petites estructures de forma de cabell en la part exterior de les cèl·lules que ajuden a moure un fluid per sobre de la cèl·lula estacionària -com les cèl·lules dels seus pulmons- o serveixen com mitjà de propulsió d'una cèl·lula a través de l'aigua -com el parameci unicelular. Sol haver molts cilis en la superfície d'una cèl·lula, i un pot veure'ls batre al unísono, com una multitud fent l'ona en un partit de futbol. Un cili funciona com un rem en un pot a rems; no obstant això, com és una estructura capil·lar, pot doblegar-se. Hi ha dues parts en l'operació d'un cili, la "brazada" de potència i la de recuperació. La brazada de potència comença amb el cili pràcticament paral·lel a la superfície de la cèl·lula. Amb el cili en una posició rígida, s'aixeca, ancorat en la seva base a la membrana de la cèl·lula, i empeny el líquid cap a enrere fins que s'ha mogut gairebé 180 graus en relació amb la seva posició anterior. Per a la brazada de recuperació, el cili es doblega prop de la base i el doblez s'estén al llarg del cili, pegant-se a la superfície de la cèl·lula fins que arriba a la seva posició estesa anterior, altra vegada en un moviment de 180 graus respecte de la seva posició original. Com assoleix aquesta estructura microscòpica capil·lar això? Els estudis han mostrat que hi ha tres proteïnes primàries necessàries, si bé s'usen més de 200 altres.
Si féssim un tall transversal d'un cili i ho fotografiéssim amb un microscopi electrònic, veuríem que l'estructura interna del cili està composta per un parell de fibres centrals envoltat per 9 parells addicionals d'aquestes mateixes fibres amatents en cercle. Aquestes fibres o microtúbulos són varetes llargues i huecas formades apilant la proteïna tubulina. El arqueamiento dels cilis depèn dels desplaçaments verticals realitzats per aquests microtúbulos. El arqueamiento és causat per altra proteïna que s'estén entre els parells de túbulos, cridada nexina. La nexina actua com una espècie de banda elàstica connectora entre els túbulos. AL desplaçar-se verticalment els microtúbulos, la banda elàstica es tiba, els microtúbulos segueixen desplaçant-se al arquearse. Vagi! Sé que s'està tornant complicat, però tingui'm un poc de paciència. Els microtúbulos es llisquen entre si gràcies a l'acció d'una proteïna motora cridada dineína. La proteïna dineína també uneix a dues microtúbulos. Un extrem de la dineína roman estacionari sobre un microtúbulo, mentre l'altre extrem solta al microtúbulo veí i es torna a fixar un poc més amunt i tira baix a l'altre microtúbulo. Sense la proteïna motora, els microtúbulos no es llisquen i el cili simplement roman rígid. Sense la nexina, els túbulos es lliscarien entre si fins a allunyar-se completament, desintegrant al cili. Sense la tubulina, no hi ha microtúbulos i no hi ha moviment. El cili és irreduciblemente complex. Com el parany per a ratolins, té totes les propietats de disseny, i cap de les propietats de la selecció natural.

Seguir llegint...

La intel·ligència no és qüestió de sexe

2008-10-27T03:41:00.000-07:00

Segons un estudi neurològic, els cervells dels homes i de les dones funcionen de manera diferent, però obtenen els mateixos resultats
http://dbalears.cat

L’eterna discussió. És la intel·ligència una qüestió de sexe? El professor de neurologia pediàtrica de la universitat de Califòrnia i investigador Richard J. Haier ha assegurat que els cervells d’homes i de dones aconsegueixen els mateixos resultats, si bé hi ha diferències físiques. A més, ha recalcat que entendre aquestes diferències "portarà una discriminació menor". En una entrevista, l’investigador de l’institut MIND d’Alburquerque (Nou Mèxic) volgué deixar clar que l’estudi de la intel·ligència és part de la ciència.
La intel·ligència, segons explicà, no es troba només a la part frontal del cervell, sinó que són moltes les àrees que treballen conjuntament: "és com una orquestra". Haier, que ha visitat Espanya convidat per CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa" a Madrid, ha assenyalat que la intel·ligència té a veure amb l’"eficiència" del cervell. En aquest sentit, ha explicat que ell i el seu equip, que treballen amb neuroimatges, van posar diferents persones, que mai no ho havien fet, a jugar al Tetris (un joc d’ordinador en el qual s’han d’anar encaixant peces amb formes diferents).
Després del primer dia de joc, van examinar aquestes persones i es van adonar que per poder jugar van fer ús de totes les àrees del cervell. Tanmateix, després de 50 dies d’entrenament i una millora en el Tetris, el cervell va ser capaç de seleccionar quines zones havia d’activar més i quines menys, fet que provocà una "major eficiència". L’investigador, que ha indicat que el coeficient intel·lectual és "constant i estable" al llarg de la vida, ha especificat que hi ha diferents camins al cervell per arribar al mateix punt.
No hi ha diferències entre la intel·ligència general entre sexes, però sí que es troben característiques físiques que els distingeix. En general, els homes tenen un cervell més gran i les dones més connexions entre l’hemisferi dret i esquerre. "Què significa això, encara no se sap", ha assenyalat Haier, que ha dit que "sembla que la matèria grisa –centres de processament de la informació– és més important per als homes i la matèria blanca –connexions entre els diferents centres– és més important per a les dones".
La combinació d’ambdues matèries, ja sigui amb més d’una o d’una altra, dóna uns resultats iguals. Per Haier, que fa 20 anys que estudia la intel·ligència, entendre aquestes diferències podrà ajudar a comprendre el cervell, a cooperar en la rehabilitació cognitiva i a diagnosticar abans l’alzhèimer, entre d’altres beneficis.

This is the way the World may look like 50 million years from now!

2008-10-27T03:29:00.000-07:00

If we continue present-day plate motions the Atlantic will widen, Africa will collide with Europe closingthe Mediterranean, Australia will collide with S.E. Asia, and California will slide northward up the coast to Alaska.

http://www.scotese.com/

Aznar arremet contra 'els banderers de l'apocalipsi' del canvi climàtic

2008-10-23T03:21:00.000-07:00

PRESENTACIÓN DEL LLIBRE 'PLANETA BLAU (NO VERD)'
* L'ex cap de l'Executiu critica que es destinin milers de milions d'euros
* Considera, d'acord amb el president txec, que el fenomen és 'qüestionable'

www.elmundo.es PABLO JÁUREGUI MADRID.- El canvi climàtic no és un fenomen real, sinó una teoria "científicament qüestionable" que s'ha transformat en una "nova religió" els banderers de la qual són uns "enemics de la llibertat".
Amb aquesta rotunditat s'ha expressat l'expresident del Govern, José María Aznar, al presentar el llibre 'Planeta Blau (No Verd)', del president de la República Txeca, Vaclav Klaus, editat per la Fundació FAES que dirigeix el president d'honor del Partit Popular.
Enfront de les conclusions establertes pels més de 2.500 científics que componen el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU sobre les causes humanes de l'escalfament global i les greus conseqüències que podria provocar si no es reduïxen les emissions de CO2 a l'atmosfera, Aznar no ha dubtat a arremetre contra "els banderers de l'apocalipsi climàtic", que en la seva opinió "poc o gens tenen a veure amb la ciència". L'expresident del Govern ha defensat "el dubte raonable per davant del políticament correcte", abans de lloar el "valor" de les idees que defensa Klaus en el seu llibre, un assaig que qüestiona les conclusions dels experts del IPCC i rebutja les reduccions d'emissions contaminants imposades pel protocol de Kioto, ratificat pel propi Executiu d'Aznar en 2002.
Les paraules d'Aznar representen un clar distanciament de l'actual postura del líder del PP, Mariano Rajoy, qui després del cèlebre incident del seu cosí, que qüestionava el canvi climàtic, va incorporar la lluita contra l'escalfament global com un element central del programa del PP en les passades eleccions generals.
També contradiuen les tesis sobre la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic que defensen tots els principals capdavanters del centre dreta europeu, com Nicolas Sarkozy, Angela Merkel i David Cameron, i fins i tot l'actual opinió del propi George W. Bush, qui després de qüestionar durant anys el canvi climàtic finalment ho va acceptar l'any passat.
En el moment actual de "una crisi econòmica que és especialment greu a Espanya", l'expresident del Govern ha criticat durament que "els banderers de l'apocalipsi climàtic exigeixen dedicar centenars de milers de milions d'euros... a causes tan científicament qüestionables en la seva viabilitat com ésser capaços de mantenir la temperatura del Planeta Terra dintre d'un centenar d'anys i resoldre un problema que potser, o potser no, tinguin els nostres rebesnéts".
No obstant això, el president de FAES ha defensat la necessitat de "investigar sobre noves fonts energètiques" i treballar per "reforçar el sistema energètic de països tan depenents com Espanya amb una energia neta i segura, com l'energia nuclear". Un 'dogma enganyós' Aznar, malgrat tot, ha rebutjat ser "el que alguns criden un negacionista del canvi climàtic", i per contra ha assegurat que es considera "ecologista, si l'ecologisme significa conservar el medi ambient, preservar els nostres boscos, sostenir la biodiversitat, reciclar, estalviar energia".
No obstant això, ha insistit que els defensors del "apocalipsi climàtic" constituïxen una amenaça per a la llibertat perquè defensen "una nova religió que condemna a la foguera de la plaça pública a aquells que gosin posar en dubte les seves tesis". Després de la presentació d'Aznar, Vaclav Klaus ha pres la paraula per a proclamar que "la llibertat està en perill, i el clima està bé".
El president de la República Txeca considera que la lluita contra l'escalfament global s'ha convertit en "alguna cosa irracional" basat en un "dogma enganyós" més que en la investigació científica seriosa. "L'escalfament ni és global, ni és gran, ni és una mica sense precedents", ha assegurat Klaus, contradient igual que Aznar l'opinió dels informes del IPCC, l'organisme científic de referència en el camp del canvi climàtic. Klaus no ha dubtat a qualificar a l'ex vice president d'EEUU, AL Gore, guardonat en 2007 amb el Premio Nobel de la Pau per la seva campanya contra el canvi climàtic, com un "manipulador" que ha enganyat a la població mundial amb la seva famós documental, 'Una Veritat Incòmoda'. "Hem d'enfrontar-nos a aquesta propaganda!", ha exclamat Klaus davant un auditori en el qual estaven presents figures del Partit Popular com Ana Botella, Manuel Pizarro, Eduardo Zaplana, Elvira Rodríguez i Miguel Àries Cañete.
Enfront de l'intervencionisme que per a Klaus representen "tots aquests ecologistes radicals que volen imposar-nos regles sobre com viure les nostres vides i fins i tot el que hem de menjar", el president de la República Txeca ha defensat que "la llibertat humana, la innovació i el mercat seran suficients per a preservar la nostra prosperitat".

Gens per al futur dels ases

2008-10-22T02:43:00.000-07:00

Un equip veterinari de la UAB es desplaça a Ciutadella per recollir mostres de cinc sementals autòctons amb l’objectiu de crear una reserva genètica. Llegir més...

l.b., Ciutadella
www.menorca.info

El reconeixement facial es basa en el nas i no en els ulls.

2008-10-22T02:28:00.000-07:00

Universitat de Califòrnia.
www.diariodemallorca.es

Moltes persones tenen problemes per a recordar els noms de persones que han conegut al llarg de la seva vida, però en poques ocasions obliden les seves cares. Però aquest reconeixement facial és tan automàtic que molt pocs es plantegen com realment el cervell percep els rostres.
OTR/PRESS Un nou estudi ha identificat que a l'enfrontar-se a un rostre, el primer en el que ens fixem és en el nas, i no en els ulls o la boca com havien determinat estudis anteriors. Segons aquest nou estudi, no es para esment als ulls fins a la tercera fixació.
Els científics Janet Hui-Wen Hsiao i Garrison Cottrell del Temporal Dynamics of Learning Center de la Universitat de Califòrnia (EUA) van arribar a aquesta conclusió després de mostrar a un conjunt de voluntaris una imatge frontal de diverses cares i registrar els moviments dels seus ulls mitjançant un rastrejador d'ulls. A l'usar aquest rastrejador, els investigadors van ser capaços d'amidar els punts de fixació en el moment en el qual s'observa un rostre.
En aquest experiment, els investigadors van limitar a més el nombre de fixacions que els voluntaris podien fer al mirar cada cara, substituint el rostre quan la mitjana de fixacions dels voluntaris superava el límit. Aquesta substitució es realitzava quan els ulls estaven "en vol" cap a la pròxima fixació, és a dir, quan els voluntaris estaven pràcticament a cegues fins que els seus ulls realitzaven la següent fixació.
Els resultats de l'estudi van mostrar que durant el reconeixement facial, els dos primers llocs en els quals es fixen els ulls estan al voltant del nas. En concret, el primer punt de fixació es troba a l'esquerra de la mateixa.
Aquest resultat va sorprendre als investigadors ja que els estudis anteriors havien suggerit que els ulls eren el punt crític per al reconeixement dels rostres. I en aquest nou estudi, centrar la mirada en els ulls del rostre observat no arribava fins a la tercera fixació.
MILLOR DUES FIXACIONS
Els investigadors també van trobar que dues fixacions és la quantitat òptima per al reconeixement facial. Prova d'això és que els voluntaris van realitzar millor el reconeixement del rostre quan se'ls permetia fer una segona fixació que quan només se'ls permetia una. "Això suggereix que la segona fixació té un significat funcional, per a obtenir més informació d'un lloc diferent", expliquen els científics en declaracions a la revista Psychological Science recollides per/otr press.
Els autors de l'estudi conclouen que el nas "pot ser el 'centre d'informació' on la informació està més equilibrada en totes les direccions així com el punt de visualització òptim per al reconeixement facial".

Segons WWF, el canvi climàtic s'accelera més del previst pels científics

2008-10-20T04:56:00.000-07:00

20 Oct 2008
L'escalfament global del planeta s'està accelerant a un ritme molt superior al previst pels experts, segons un nou informe científic divulgat per WWF. L'organització demana a la UE que adopti una meta de reducció d'emissions de, almenys, el 30% per a 2020 respecte als nivells de 1990.

Llegir més...

Comença el compte enrere per al llançament de la primera missió lunar hindú.

2008-10-20T04:47:00.000-07:00

www.diariodemallorca.es

L'Organització Índia d'Investigació Espacial va iniciar avui el compte enrere per al llançament de la seva primera missió no tripulada a la lluna, va informar avui una font del projecte espacial. EFA "El compte enrere del llançament de Chandrayaan-I es va iniciar aquest matí a les 5.22 hora local (23.52 GMT d'ahir) i està progressant sense problemes", va dir el vicedirector del Centre Espacial de Satish Dhawan (SDSC), M.I.S Prasad, citat per l'agència PTI. El satèl·lit, que pesa uns 525 quilograms serà llançat des d'aquest centre espacial situat prop de la ciutat meridional de Chennai el pròxim dia 22.
El llançament està previst a les 6.20 hora local (0.50 GMT) i s'efectuarà a través d'un vehicle de llançament de satèl·lit polar.
Prasad va assegurar que ja han finalitzat tots els preparatius, inclosa la revisió dels sistemes. El satèl·lit Chandrayaan I té una vida útil de dos anys i orbitará a 100 quilòmetres de la lluna per a elaborar mapes i gravar imatges de la superfície lunar. L'agència espacial índia ha portat a terme diversos llançaments de satèl·lits últimament, alguns de fabricació estrangera, com l'israelià Polaris o l'italià Agile.
Al setembre de 2007, l'agència va anunciar plans de construir una "constel·lació" de set satèl·lits geoestacionarios per valor de 395 milions de dòlars (uns 290 milions d'euros) fins a 2012. L'organització a més va anunciar avui els seus objectius d'arribar a un volum de negoci d'uns 60 milions de dòlars a través de la fabricació de satèl·lits.

Balears necessitaria un territori 16 vegades major per a ser sostenible

2008-10-13T07:14:00.000-07:00

www.diariodemallorca.es

Cada habitant de l'arxipèlag hauria de disposar de 6,3 hectàrees per a produir i eliminar els residus que consumeix I. OLAIZOLA. PALMA. Cada habitant de Balears hauria de tenir a la seva disposició 6,3 hectàrees perquè l'arxipèlag pogués ser mediambientalment sostenible, el que en definitiva es traduïx que serien necessàries gairebé 16 vegades la superfície de les illes per a mantenir l'actual nivell de vida en l'arxipèlag.
El geògraf Ivan Murray està desenvolupant una tesi sobre la petjada ecològica de Balears. Aquest concepte, explica, seria l'indicador agregat definit com l'àrea de territori ecològicament productiu (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població donada amb una manera de vida específic.
L'objectiu de la petjada ecològica és, per tant, avaluar l'impacte sobre el planeta d'una determinada forma de vida. És un indicador clau per a la sostenibilitat i en ell Balears surt bastant malparat.
Així, Murray especifica que, llençant a la baixa, cada illenc necessitaria les citades 6,3 hectàrees per a mantenir el seu actual tren de vida que es desglossarien de la següent manera: 5,12 hectàrees correspondrien a la petjada terrestre i 1,17 hectàrees a la marina.
Segons el geògraf de la UIB, l'arxipèlag necessitaria ser 15,7 vegades més gran en la seva extensió terrestre i tenir una superfície marina 1,7 vegades superior a l'actual amb una economia sustentada gairebé exclusivament en el turisme. Perquè els visitants que cada any trien les illes per a passar la seva vacances també consumeixen recursos i deixen la seva petjada ecològica. Murray també ha fet els seus càlculs per a determinar l'impacte d'aquesta activitat.
Així, per a una estada mitja de deu dies, cadascun dels aproximadament dotze milions de turistes que visiten l'arxipèlag cada any necessitaria 0,165 hectàrees. Sumat el total, només l'activitat turística suposaria una necessitat de 3,7 vegades més de la superfície total de les illes i 0,4 vegades la superfície marítima. Per a determinar el territori que necessitarien els residents en Balears para cobrir les seves necessitats caldria restar aquestes últimes quantitats de l'activitat turística a les primeres.

Així, sense contar amb la principal font d'ingressos de la comunitat, el milió d'habitants en les illes necessitarien una superfície terrestre gairebé dotze vegades major que l'actual i una superfície marina 1,3 vegades superior.
Per a fer-se una idea de la magnitud d'aquestes xifres, en tot el món cada ésser humà necessitaria una mitjana de 2,3 hectàrees i només hi ha 1,8 disponibles. En la classificació mundial de la petjada ecològica apareix en primer lloc els Unió dels Emirats Àrabs. Amb una població de tres milions de persones, necessita una superfície de 11,9 hectàrees per habitant per a satisfer les seves necessitats. El segon lloc ho ocupa estats Units, amb els seus 294 milions d'habitants i cadascun d'ells necessitaria 9,6 hectàrees. Canadà tindria una necessitat de 7,6 hectàrees mentre que les necessitats de la població espanyola en general rondaria les 5,4 hectàrees per habitant.

Llocs molt allunyats.
La petjada ecològica de la majoria dels països desenvolupats supera àmpliament la seva pròpia superfície ja que extreuen recursos i aboquen residus en llocs molt allunyats del planeta. La manera de vida característic dels països més desenvolupats i rics del planeta no pot estendre's a la resta dels seus habitants, però les coses no van per aquest camí. "Xina és el segon emissor mundial de diòxid de carboni. I el 65% de les seves emissions són causades per la producció exportadora. Xina s'està convertint en la fàbrica del món i el paradís de l'empresa", alerta Murray. En qualsevol cas, Balears, que per al geógrafo podria ser un dels laboratoris mundials de les anàlisis de la sostenibilitat, cada vegada depèn menys dels seus propis recursos. "Importem tot els recursos que utilitzem. Vivim del paisatge", conclou.

Premi Nobel de Medicina 2008 a viròlegs de la SIDA

2008-10-09T03:04:00.000-07:00

Els francesos que van descobrir la Sida i l'investigador alemany que va trobar el virus que causa el càncer d'úter van obtenir el premi.
Llegir més.

El Brasil suspèn la patent d'un medicament de Merck contra la sida en protesta pel preu

2008-10-03T02:38:00.000-07:00

http://www.3cat24.cat 05/05/2007

El govern del Brasil s'ha plantat davant la farmacèutica Merck i ha suspès la llicència d'un medicament de l'empresa contra la sida, en considerar que el preu que té amenaça la lluita contra el VIH. La decisió del govern de Luis Inácio "Lula" da Silva, fins ara inèdita, obre la porta a la importació d'un genèric del mateix medicament. El Brasil ha destacat que la patent s'ha suspès després d'esgotar les negociacions amb Merck. Pel medicament en qüestió, Efavirenz, Merck fa pagar al Brasil 1,59 dòlars per cada 600 miligrams, quan Tailàndia només n'ha de pagar 65 centaus.

Després de firmar el decret que suspèn la patent i concedeix la “llicència obligatòria”, Lula da Silva ha proclamat que el seu país ha fet “un pas important” per aconseguir “preus justos”. Ara el Brasil podrà importar el genèric que fabrica un laboratori de l’Índia.

Aquesta és la primera vegada que l’executiu brasiler suspèn la patent d’un medicament, tot i que en el seu moment va liderar l’acord de l’Organització Mundial del Comerç que permet aquesta suspensió.

El Brasil destina gairebé 43 milions de dòlars anuals a la importació d’Efavirenz. Merck li fa pagar 1,59 dòlars per cada unitat, tot i que a Tailàndia només en cobra 0,65. Amb el genèric indi, el preu serà encara més baix: 0,45 dòlars.

Segons el Ministeri de Salut brasiler, un 38% dels malalts de sida del país fan servir el medicament, cosa que el converteix en el més utilitzat.

Segons un estudi la pandèmia de Sida va començar al voltant de l'any 1900.

2008-10-02T03:53:00.000-07:00

MADRID, 2 Oct. (EUROPAPRESS)
La pandèmia de VIH/sida va començar al voltant de l'any 1900, segons un estudi coordinat per la Universitat de Arizona en Tucson (Estats Units) que es publica en la revista Nature.

Què és SETI@home?

2008-10-01T02:49:00.000-07:00

SETI@home es un experiment científic que utilitza ordinadors connectats a Internet per a la Recerca de Intel·ligència Extraterrestre (SETI). Pots participar executant un programa gratuït que descarrega i analitza informació de radi telescopis.

Estudis a la UIB. Bioquímica

2008-10-01T02:39:00.000-07:00

Per entendre la ciència de la vida.

diariodemallorca.es

Bioquímica és, avui dia, una disciplina puntera i la UIB és una de les universitats que n´ha format més llicenciats en relació a alumnes.

Francesc García Palmer és el cap d´estudis de Bioquímica. Foto: Manu Mielniezuk

Segueix llegint la notícia.

Els experts creven que hi haurà un repunt de VIH

2008-10-01T02:33:00.000-07:00

El nombre d'infeccions per VIH experimentarà un "repunt" en els pròxims anys a Espanya, degut sobretot al "excés de confiança" de la població davant el risc de transmissió del virus de la sida per via sexual, especialment, a través de relacions heterosexuals.
Pulsa aquí si vols seguir llegint la notícia.

Naturalesa de la ciència

2008-09-26T01:28:00.000-07:00

Set són les característiques que defineixen la naturalesa de la ciència, i estàn concensuades i acceptades per tota la comunitat científica. Són les següents:

1. La ciència és un coneixement provisional.
2. El coniexement científic està basat amb experiments, és empíric.
3. El coneixement científic és subjectiu (depèn dels coneixements anteriors que és tenen).
4. La imaginació i la creativitat tenen un paper important en la ciència. Un exemple és la serendipia, és a dir descobriments deguts a l'atzar o la sort ( pensa amb el descobriment de la penicilina per part de n'Alexander Fleming).
5. La ciència depén del seu contexte, és a dir, de la societat, la cultura, la religió, etc.
6. No és el mateix l'observació i la inferència (obtenir conclusions de l'observat).
7. Lleis i teories científiques no són iguals.

Tècniques experimentals: Enllaços útils pel trebrall al laboratori.

2008-09-24T08:03:00.000-07:00

Vos adjunt una sèrie d'enllaços que vos seran útils a l'hora de fer feina al laboratori; pegau-hi una ullada (es troben a la pàgina web de l'IES Berenguer d'Anoia, si ho trobes fet no hi ha es perquè tornar-ho a repetir).

-Material de laboratori (Relació de material amb dibuixos i alguns muntatges).

-Model d'informe de pràctiques (Pautes a seguir per redactar els informes de laboratori).

-Normes de seguretat en el laboratori.

No n'hi ha un, sinó varis d'universos.. (tú a quin estàs)

2008-09-23T02:30:00.000-07:00

----------------
Now playing: The Beatles - Across the Universe
via FoxyTunes

Si havia algun tema en el qual existia un consens ampli, fins i tot entre científics i religiosos, aquest era l'origen de l'Univers. Paul Steinhardt, físic i cosmòleg de la Universitat de Princeton i autor del llibre Endless Universe, ha concebut un model teòric que desconcerta als religiosos i sorprèn als acadèmics. Segons el model cíclic de Steinhardt, el cosmos no té ni principi ni fi.
(vídeo de Redes)

Anàlisis d'una notícia de caire científic " Neixen en el Maresme trillizos idèntics i amb la mateixa empremta dactilar"

2008-09-16T23:13:00.000-07:00

Neixen en el Maresme "trillizos" idèntics i amb la mateixa empremta digital. (Elperiódico.com)

Destacam els següents paràgrafs:

"Armin, de tres meses de vida, siempre lleva una cinta azul bien sujeta en la muñeca; la pulserita de su hermano gemelo Jean Paul es blanca y a Hans, el tercero de los trillizos, se le identifica por su credencial de tela roja. Sin esas marcas, que no les quitan ni para bañarlos, sus padres, Esther Ribas y Michel Kempf, vecinos de Sant Vicenç de Montalt (Maresme), no sabrían quién es quién. Ni haciéndoles una determinación de su código genético o tomándoles las huellas dactilares se les podría distinguir.

Los hermanos Kempf Ribas tienen el mismo ADN y sus marcas digitales son idénticas, porque proceden de un único óvulo que al iniciar el embarazo se dividió en tres, y porque se han gestado en una sola placenta, que de forma espontánea se compartimentó separando los cuerpecitos con membranas internas. Esto permitió que cada uno tuviera su líquido amniótico individual y no se produjeran desequilibrios en la formación de los tres cuerpos."
La notícia no només va sortir en aquest diari digital, també va ser publicada en la premsa escrita i va ser la curiositat científica comentada en molts programes televisius. Com no és d'estranyar, l'anècdota aparegué moltes conversacions entre coneguts, veïns o tertulians de bar. Pot ser tu també la comentares.
Tothom estava convençut de la veracitat de la notícia, i fou acceptada i escampada sense filtrar-la pel sentit comú, encara que molta d'aquesta gent, que va fomentar la seva circulació, sap que els bessons monozigòtics tenen diferents empremtes digitals. En aquest cas extraordinari, en que envers de dos eren tres els nadons de la bessonada, acceptaren que les empremtes digitals podien ser completament idèntiques.
Llegeix la crítica feta en el bloc de medicina MedTempus