La Xarxa es posa porcina

26 d'abril de 2009.- Una vegada més, Twitter és el millor canal per a assabentar-se de tot el que es diu -fets, remors, bromes i comentaris- sobre l'últim gran esdeveniment mundial, en aquest cas l'epidèmia de grip porcina. Però per tota la Xarxa circulen ja eines per a seguir les novetats.
De moment, i la crisi no ha fet més que començar, ja existeix una pàgina en la qual es pot seguir tot el que es diu sobre l'epidèmia en el nostre idioma. Per a l'anglès, el millor és cercar 'Swine flu' o 'swineflu'. La majoria dels resultats no són més que comentaris personals, però també circulen enllaços i dades que mereixen la pena.
Igual d'interessant és el mapa creat per un investigador de Pittsburgh en el qual localitza els casos relacionats amb l'epidèmia en tot el món. Encara no ha arribat A Espanya, però es tracta d'un seguiment complet. Menys exhaustiu és aquest altre mapa en el qual qualsevol pot col·laborar.

El transgènic ensopega

Nous estudis científics a EE UU i Europa llancen dubtes sobre la seguretat i l'eficiència dels cultius genèticament modificats - Alemanya és el sisè país de la UE en prohibir-los - Espanya lidera la producció en el continent amb un 75% del total.

CRISTINA CASTRO 18/04/2009

L'aparició de nous estudis sobre els possibles efectes adversos per al medi ambient del cultiu de transgènics estan sembrant dubtes en la comunitat internacional. Dos informes sobre danys a sengles espècies d'insectes han servit a Luxemburg i Alemanya per a vetar formalment en el seu territori el cultiu d'aquests productes. A més, un recent estudi a EE UU alerta del fracàs en les pretensions sobre l'augment de la productivitat, argument sobre el qual en part s'ha basat la defensa dels transgènics, especialment en països en desenvolupament, com una solució per a contribuir a l'eradicació de la fam.
Alemanya va agitar la polèmica el dimarts a l'anunciar que es converteix en el sisè país de la Unió Europea a prohibir en el seu territori el cultiu d'organismes modificats genèticament (OMG). S'uneix així a Àustria, Grècia, França, Hongria i Luxemburg (més Itàlia i Polònia, que tampoc els permeten de fet perquè tenen moratòries) a prohibir el cultiu de blat de moro MON 810, únic OMG que la seva sembra es permet en la UE i del que Espanya acapara el 75% de la producció, amb gairebé 80.000 hectàrees.
Des que la UE va autoritzar el cultiu, importació i consum del MON 810 en 1998 (mitjançant la Directiva 2001/18/CE), els països han pogut acollir-se a la "clàusula de salvaguardia", un procediment que la llei reserva pel qual un país pot al·legar nous coneixements científics sobre riscos mediambientals o sanitaris per a "restringir o prohibir provisionalment en el seu territori l'ús o la venda de dita OMG".
SEGUIR LLEGINT .....

Piles netes i eficients fabricades amb virus modificats genèticament

Gustavo Catalán Deus | Madrid

Una complexa combinació de química, física, biotecnologia i nanotecnologia ha donat lloc a unes piles menys tòxiques i més eficients, que podrien tenir importants aplicacions immediates en la implantació dels vehicles híbrids i en la major portabilidad d'ordinadors i altres artilugios electrònics portàtils.
La investigació i els seus resultats es publiquen avui en la revesteixi Science, encara que el president Obama ha tingut el privilegi de veure'l amb els seus propis ulls en la Casa Blanca el passat dia 23, on va tenir lloc una posada de llarg amb magnificència, encara que restringida en els seus despatxos. Investigadors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, en Cambridge, EEUU, han desenvolupat bateries de liti més respectuoses amb el medi ambient, manipulant genèticament un virus comú, el M 13, que han incorporat mitjançant nanotecnologia als càtodes d'una pila.
Els científics, dirigits per Yun Jung Llig, han desenvolupat una tècnica que incorpora els virus modificats perquè actuïn com estructura de suport sobre la qual construir elèctrodes d'alta capacitat conductora per a utilitzar-los en els dos pols de les bateries.
Els virus modificats van ser dissenyats per a produir fosfat de ferro amorfo al costat de la seva superfície. Aquest material és un excel·lent conductor de l'electricitat, pel que les bateries que ho incorporen lliuren la seva energia de manera més immediata que les actuals.
Els extrems finals dels virus es van dissenyar perquè s'unissin amb els nanotubos de carboni, que van formar una estructura en xarxa que va augmentar la conductividad elèctrica en les bateries.
Els investigadors van observar que els virus manipulats amb l'afinitat més forta amb els nanotubos de carboni, permetien taxes de càrrega i descàrrega del fosfat de ferro comparables als elèctrodes de fosfat de ferro de liti cristal·lí, que s'empren en els bacteris actuals, que són més tòxiques i costoses.

Biologia bàsica

Mitjançant l'ús dels principis biològics bàsics, els científics han descobert una estructura a baixa temperatura i respectuosa amb l'entorn, capaç de convertir materials amb baixa conductividad electrònica en elèctrodes eficaços. En el futur, aquests elèctrodes podrien incorporar-se en bateries potents per a dispositius electrònics portàtils i vehicles elèctrics híbrids.
La informació de Science no explica quin va ser la reacció de Obama davant l'invent. Però la petita pila botó amb la nova tecnologia que va dur a la Casa Blanca la investigadora principal del projecte, Angela Belcher, del MIT, hagué de deixar sorprès al president nord-americà davant la brillant i potent llum verda del led que es va il·luminar al connectar-lo, com reflecteixen les fotografies facilitades per la revista.
Els investigadors asseguren que la nova tecnologia no és tòxica i que, fins i tot, millora la toxicitat de les actuals piles de ion-liti, que estan cridades a donar l'energia elèctrica als cotxes que es comercialitzaran al llarg dels pròxims anys en tot el planeta.
La capacitat de recarrega de les noves bateries iguala a les actuals, encara que els seus creadors afirmen que encara queden diversos passos que donar perquè es converteixin en els més eficients magatzems elèctrics d'aquest segle.