El canvi climàtic ja està provocant la mort de 315.000 persones a l'any

Reuters | Ginebra

El canvi climàtic ja està provocant la mort d'unes 315.000 persones cada any, com a conseqüència de la fam, les malalties i els desastres naturals vinculats al seu impacte en la Terra. A més, els experts calculen que aquesta xifra macabra augmentarà fins a mig milió de defuncions anuals per a l'any 2030.

Aquesta és la preocupant conclusió d'un informe presentat pel fòrum Humanitari Global, en Ginebra. Segons les seves estimacions, el canvi climàtic ja afecta de forma greu al benestar d'aproximadament 325 milions de persones, i s'espera que aquest nombre es dupliqui en 20 anys, fins a arribar a a un 10% de la població mundial (aproximadament 6.700 milions).

L'informe també destaca que les pèrdues econòmiques vinculades al canvi climàtic superen els 125.000 milions de dòlars cada any (uns 90.000 milions d'euros), i és probable que aquesta xifri augmenti fins a 300.000 milions per a l'any 2030 (uns 215.000 milions d'euros).
"El canvi climàtic s'està convertint en el major desafiament humanitari del nostre temps, i ja està provocant sofriment a centenars de milions de persones en tot el món", ha advertit en un comunicat Kofi Annan, l'exsecretari general de l'ONU i actual president del Fòrum Humanitari Global. "Els primers a ser copejats i els més afectats són els més pobres del planeta, i no obstant això, són els quals menys han fet per a provocar el problema", afegix.

Impacte en els països pobres

L'informe assenyala que els països en vies de desenvolupament han de carregar amb més del 90% de l'impacte econòmic i humà del canvi climàtic, mentre que contribuïxen menys del 1% de les emissions contaminants que estan escalfant el planeta.
Annan ha reclamat als governs que es reuniran en el pròxim Cim del Clima a Copenhaguen, el pròxim mes de desembre, que arribin a un nou pacte mundial eficaç, just i vinculant que substitueixi a l'actual Protocol de Kioto, per a combatre el canvi climàtic.
"A Copenhague ha d'acordar-se l'acord internacional més ambiciós mai negociat", escriu l'exsecretari general de l'ONU en el pròleg de l'informe. "L'alternativa és la fam, l'emigració i la malaltia a una escala massiva".
L'informe també alerta que l'impacte real del canvi climàtic sobre la població humana probablement serà molt major del que prediu, perquè es basa en les prediccions més conservadores. No obstant això, les últimes investigacions científiques suggereixen que, de fet, les conseqüències van a ser més ràpides i més greus.

Fons totalment insuficients

Els autors de l'estudi fan una crida per a centrar els esforços de la lluita contra el canvi climàtic en la protecció dels 500 milions de persones que són especialment vulnerables a aquest fenomen, pel fet que resideixen en els països pobres que van a resultar més afectats per sequeres, inundacions, augments del nivell del mar i l'avanç de la desertificación.
Àfrica és la regió amb el major risc de patir l'impacte del canvi climàtic, ja que és en el continent negre on es troben 15 dels 20 països més vulnerables a l'escalfament global. Les altres zones més vulnerables inclouen el sud d'Àsia i alguns països illencs.
Per a evitar els pitjors escenaris, l'informe considera que la inversió en mecanismes d'adaptació al canvi climàtic han de multiplicar-se per 100 en els països en vies de desenvolupament. En l'actualitat, els fons destinats a aquest objectiu són només 400 milions de dòlars anuals, quan es calcula que el cost real per a mitigar l'impacte de l'escalfament global és de 32.000 milions.
"Els fons de països rics per a ajudar als pobres que s'adaptin al canvi climàtic no arriben a ni el 1% del que es necessita", assegura Barbara Stocking, directora de l'ONG Oxfam, en el Regne Unit, i membre del consell del Fòrum Humanitari Global. "Aquesta injustícia flagrant haurà d'afrontar-se en el cim de Copenhague".

El cervell femení, no apte per a les matemàtiques?

No hi ha causes biològiques que expliqui el major talent dels homes per als nombres.
ISABEL F. LANTIGUA

MADRID.- Cap dona fins a la data ha guanyat el Premio Nobel de Matemàtiques. Una dada que podria corroborar l'estesa creença que les noies són menys capaces per a les qüestions numèriques que els homes.
Els científics duen més d'un segle debatent aquesta possibilitat i han elaborat tot tipus de teories referent a això: des que el cervell de les féminas és més petit i ha d'esforçar-se més per a aquesta assignatura fins a una incapacitat genètica per als nombres.
No obstant això, un nou treball conclou que aquesta idea és falsa i que no existeix cap motiu biològic que faci a les dones pitjors en matemàtiques. La investigació ha estat realitzada per un equip de la Universitat de Wisconsin (Madison, EEUU) i es publica en la revista científica 'Proceedings of the National Academy of Science' (PNAS).
Una de les seves autores, Janet Mertz, afirma, després d'analitzar tots els estudis contemporanis sobre el tema, que "no existeix una diferència innata per a les matemàtiques entre homes i dones i, de fet, hi ha països en els quals nois i noies són exactament igual de bons en aquesta assignatura".
La culpa que elles no destaquin tant en aquesta matèria té a veure amb "factors culturals, amb les desigualtats socials que han viscut les dones al llarg de la història i amb la falta d'oportunitats per a accedir a la mateixa educació que ells", afegix.
El treball que desmunta la superioritat matemàtica masculina s'ha centrat en tres qüestions: Existeixen en la població diferències de gènere quant al rendiment matemàtic?, existeixen aquestes diferències entre els individus que més talent mostren per als nombres? i hi ha dones amb gran talent matemàtic? Després de revisar les puntuacions d'homes i dones en diverses proves matemàtiques i en diferents països, els autors responen negativament a les dues primeres qüestions i afirmativament a l'última.
Segons Mertz, les noies han tingut moltes menys opcions d'accedir a una educació matemàtica, igual que a la física o a la química. "Només a principis del segle XXI les coses van començar a igualar-se en els països desenvolupats. Però si es proporciona a les dones més oportunitats educatives i laborals en camps que requereixin un coneixement avançat en matemàtiques es veurà que poden rendir molt bé en aquest camp".
Aquesta desigualtat social explica també que hagi moltes menys professores de matemàtiques que professors, una realitat que va posar de manifest Lawrence Summers, expresident de la Universitat d'Harvard i actual assessor econòmic del president d'EEUU Barack Obama. Summers atribuïa aquesta manca a una menor capacitat de les dones, però l'estudi li contradiu a l'assenyalar que "no hi ha cap evidència científica que demostri una menor predisposició de les dones cap a les mats".
La importància dels nombres Més enllà de la ciència, les habilitats matemàtiques són importants per a tots els aspectes de la vida, des de fer la compra fins a calcular una hipoteca. La hipòtesi de la menor disponibilitat intel·lectual de les dones cap als nombres va sorgir en 1894 per a explicar un fenomen de l'època: la falta de genis femenins i l'excés de barons ocupats en assumptes de deducció i lògica, com detectius.
Alguns estudis han assenyalat que les habilitats matemàtiques de nois i noies transcorren paral·leles fins que compleixen 12 o 13 anys, moment en el qual els nois començaven a destacar en aquesta assignatura.
Però més que a una qüestió cerebral, els autors de la investigació del 'PNAS' atribuïxen a aquest fet que els profesrores estimulaven més als nois que a les noies. "Algunes cultures, com la nord-americana, pensen que per a les matemàtiques cal tenir un talent innat: si un no és bo per naturalesa per als nombres, no arribarà a ser-lo mai.
No obstant això, altres cultures com l'asiàtica vinculen la capacitat matemàtica amb l'esforç i l'estudi. I són qui així pensen els quals tenen millors resultats en les proves", indiquen els investigadors.
Per a Mertz, "la falta de models femenins en matemàtiques i la falta d'estímuls perquè s'interessessin per elles són les úniques responsables que hagi més nois que sobresurtin en aquesta matèria"