L'infart també està en els gens

Diversos estudis amb participació espanyola identifiquen sis variants genètiques relacionades amb l'atac al cor.

ANTONIO GONZÁLEZ - Madrid - 08/02/2009 22:00

http://www.publico.es/ciencias/198673/infarto/genes

Les possibilitats de sofrir un infart depenen, en gran mesura, de factors de risc bé coneguts, com el tabaquisme, la hipercolesterolemia, la hipertensión o la diabetis. No obstant això, existeixen lleugeres modificacions de la seqüència de ADN de determinats gens que eleven les possibilitats de sofrir un atac al cor, fins i tot en persones que no tenen cap els factors anteriors. Cinc estudis publicats avui en la revista Nature Genetics donen a conèixer sis noves d'aquestes alteracions que predisponen als quals les porten a sofrir un infart agut de miocardio.

Tres d'aquestes variacions desconegudes fins a ara han estat descrites gràcies a una àmplia investigació genètica -portada a terme sobre unes 12.000 mostres de sang de pacients d'infart i gairebé 13.000 de persones sanes- per un consorci científic internacional en el qual participen investigadors de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona i l'Hospital Josep Trueta de Girona.

A més de les tres alteracions genètiques citades -detectades en els gens WDR12, PHACTR1 i KCNE2, aquest treball ha permès confirmar la relació amb l'infart d'altres sis gens ja descrits en estudis anteriors. Segons els experts consultats per Públic, aquestes troballes, que se sumen a altres similars realitzats en els últims anys, permetran avançar en el coneixement de nous mecanismes implicats en l'infart. Això donarà als investigadors nous elements per a treballar en el desenvolupament de nous medicaments i d'eines de prevenció diferents a les conegudes fins a ara.
No obstant això, encara queda molt per conèixer en relació amb l'acció de les sis variacions genètiques citades, situades en els cromosomes 2, 3, 6, 12, i 21. Aquests marcadors es donen en gens que juguen un paper en l'estructura dels gots sanguinis, el metabolisme del colesterol, el transport d'àcids grassos o el mecanisme de la inflamació, i cadascuna, de forma aïllada, elevaria el risc d'infart entre un 10% i un 15%.
Un dels autors de l'estudi que ha descobert tres nous gens vinculats amb els atacs al cor, l'investigador del IMIM Rafael Ramos, destaca que ara com ara es coneix més aviat poc de com actuen aquestes mutacions genètiques. "No sabem què codifiquen, però la seva relació amb l'infart és segura; és a dir, tenir una d'aquestes variacions incrementa el risc, però encara desconeixem quines proteïnes codifiquen i en quins processos estan involucrades.

Nova àrea d'investigació
No obstant això, Ramos considera que aquest desconeixement, lluny de ser una limitació, constituïx una "finestra oberta" per a la recerca de factors de risc distints als ja coneguts. Per al seu company Joan Sala, de l'Hospital Josep Trueta, "ara es va a haver d'estudiar per quin aquests gens causen la malaltia, i això va a obrir un camp nou tant en el diagnòstic de la malaltia com en la seva prevenció i el seu tractament".
En aquest sentit, Toshiro Tanaka, científic del Centre de Medicina Genòmica de Yokohama (Japó) i autor d'un altre dels estudis, està convençut que aquestes troballes, i altres similars realitzats amb anterioritat, canviaran el abordaje de l'infart. "Els metges podran dir a les persones amb aquests gens que tenen un risc major que la gent normal, i els instaran a realitzar canvis en el seu estil de vida", assenyala. Al seu judici, aquestes troballes faran possible també dissenyar noves teràpies.
Per la seva banda, l'autora d'una altra d'aquestes investigacions, Jeanette Erdmann, el grup de les quals ja va donar a conèixer en 2007 altres gens relacionats amb la malaltia cardiaca, es mostra convençuda que alguns dels gens identificats "són els responsables d'atacs al cor que ocorren en absència dels típics factors de risc".
Aquesta experta de la Universitat de Lübeck (Alemanya), que ha identificat dues polimorfismos vinculats amb l'infart en els gens MRAS i HNF1A després d'analitzar un milió de marcadors genètics en 1.200 pacients, espera que els malalts puguin beneficiar-se aviat d'estudis genètics que prediguin el seu risc d'infart.
A més, Erdmann considera que dintre de deu anys ja haurà tractaments efectius basats en aquestes variacions genètiques.

Combinació de riscos
En qualsevol cas, i malgrat que la majoria dels infarts estan relacionats amb els factors de risc clàssics o els factors genètics, es pot sofrir un atac sense que concorri cap d'aquests elements, tal com sosté el cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari La Pau de Madrid, José Luis López Sendón. "Aquests gens poden explicar alguns infarts, però també es poden tenir sense alteracions genètiques ni cap factor de risc: n'hi ha prou amb una petita erosió en la paret d'una artèria perquè s'engeguin els mecanismes fisiològics per a tractar la lesió i es generi un trombo d'un o dos grams capaç de tapar les artèries coronàries, així que també influïx la sort", explica l'especialista.
Per a López Sendón, el pas següent a aquestes troballes ha de ser estudiar en quina mesura l'acumulació de factors eleva el risc. Des d'aquest punt de vista, recorda que si bé un fumador té tres vegades més probabilitats de sofrir un atac, "si a més és diabètic no té sis vegades més, sinó que potser té dotze, ja que l'acumulació dels factors no suma el risc, sinó que ho multiplica".
Però aquest cardiòleg no creu que les variacions descrites tinguin més importància que els factors clàssics coneguts: "El que s'ha identificat no és tan predictor del risc com la hipercolesterolemia, el tabac, la hipertensión o la diabetis; pots no tenir aquests gens i, no obstant això, sofrir també un infart". Per a López Sendón, el principal problema no és tant el risc genètic com el fet que hagi factors de risc clàssics "als quals s'està perdent la por".