Cal millorar la dignitat salarial dels científics joves.

www.lne.es
Espanya destaca en física, ciències de l'espai, ciències agràries i enginyeries: aquí és on podem ser capdavanteres.

RAFAEL RODRIGO MONTERO President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Oviedo, Pablo ÁLVAREZ
Rafael Rodrigo Montero (Granada, 1953), astrofísic, presideix el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des del passat mes d'abril. Ahir va estar a Oviedo amb motiu de la signatura de l'acord que crea el Centre Nacional de Competència de la Llet. Així mateix, va visitar les instal·lacions de l'Institut Nacional del Carbó (Incar), depenent del CSIC.
-Tem que la crisi financera afecti negativament als pressupostos d'I+D i, concretament, als del CSIC?
-Va a afectar, sens dubte. Però vam partir d'una bona posició perquè en els últims quatre anys hem crescut molt. A més, el CSIC és cada dia més competitiu. Tindrem més possibilitats d'obtenir fons de les empreses, de la UE o del pla nacional.
-Les empreses poden veure's temptades a retallar en I+D.
-Els centres del CSIC que tenen contractes amb empreses estan constatant tot el contrari: que algunes empreses, per a superar part de la crisi, decideixen arribar a acords amb el CSIC per a ser més competitives. En el sisè programa marc d'I+D de la UE hem estat la primera institució espanyola i la quarta d'Europa en captació de fons.
-O sigui, que el minvament dels recursos provinents de les administracions públiques pot veure's compensada amb l'increment d'altres fonts.
-Estic convençut. Precisament per la competitivitat que estem demostrant. El CSIC té ara mateix més de 3.000 contractes amb empreses, que suposen aproximadament el 8 per cent del pressupost global, que ascendeix a uns 900 milions d'euros.
-Quin és l'actual producció científica del CSIC?
-Un 20 per cent de la producció científica de qualitat que es fa a Espanya la fa el CSIC. I si ens cenyim a les revistes més emblemàtiques -«Nature», «Science»...-, el CSIC aglutina el 49 per cent de les publicacions espanyoles. Els nostres científics representen el 6 per cent del total del país. Això es deu al fet que tenim una magnífica xarxa de col·laboracions amb universitats i governs autonòmics.
-I amb Astúries?
-Teníem dos instituts propis, el del carbó i el de productes lactis. Fa un any es va crear el Centre d'Investigació en Nanociencia i Nanotecnologia, una aposta potent en col·laboració amb la Universitat d'Oviedo i amb el Principat. També hem signat el possible desenvolupament d'un centre de biodiversitat, en fase d'estudi. I avui anem a signar un acord per al Centre Nacional de Competència de la Llet. En els últims quatre anys gairebé hem duplicat el nostre pressupost a Astúries. Per al període 2006-2010 tenim previstes inversions per valor de 27,5 milions d'euros. Una aposta important.
-Vostè ha parlat en alguna ocasió de la conveniència que Espanya intenti liderar alguns sectors de la ciència. En quins existeixen millors perspectives? -Espanya està substancialment per sobre de la mitjana mundial en camps com la física (i dintre de la física en ciències materials, nanociencia i nanotecnologia), ciències de l'espai, ciències agràries i enginyeries. Tres d'aquests camps tenen molt a veure amb el món empresarial i tecnològic, o sigui, que no són exclusivament ciències bàsiques. Aquí és on podem liderar més coses. Aquest és salt que cal donar. Espanya ja està en el novè lloc de la producció científica mundial.
-Quin és la situació del CSIC en relació amb les entitats homòlogues d'altres països?
-Fa dos quinquennis superem en qualitat de producció al CNR italià i en aquest quinquenni passat hem superat al CNRS francès. El Max Planck alemany està molt per damunt, però també és veritat que els seus pressupostos dupliquen els del CSIC.
-Quin percentatge del PIB es destinarà a ciència a Espanya al final d'aquesta legislatura?
-Estem entorn del 1,2 per cent. Hauríem d'aspirar a arribar al 2, si no en aquesta legislatura, sí en les pròximes. La convergència hauria de dur-nos al 3 per cent, però això va a ser absolutament impossible.
-Augmenta el nombre d'investigadors estrangers a Espanya?
-És un camp en el qual s'observa la major agilitat d'altres països europeus. Nosaltres estem abocats a captar als millors d'un univers molt reduït, com és Europa, però no podem aspirar a portar japonesos, per exemple. Però això va a anar canviant a través de la futura llei de la ciència i de les noves figures administratives.
-Tem una escassesa de científics a mitjà termini?
-No estic tan convençut. Però és veritat que hi ha menys persones que estan realitzant carreres experimentals, de ciències dures. Ha disminuït molt i no només a Espanya, sinó a Europa en general.
-Per què?
-Potser perquè tenen fama de ser dures o que després no hi ha bones col·locacions. És fals. No conec cap físic o matemàtic en l'atur. El que hem fet per a prevenir aquesta possibilitat és captar als millors, vengen d'on vengen. Hem augmentat el percentatge d'estrangers que volen venir a investigar als nostres instituts.
-Hispanoamericans?
-Els tres països que més contribuïxen són Itàlia, Alemanya i França. Estem demostrant que podem competir.

-Es diu adéu a la figura del científic proletario? -S'ha millorat sensiblement en la carrera científica, encara que encara té buits. Em preocupa, sobretot, el salt entre el terme de la beca predoctoral i l'inici d'un postdoc fora. Aquí hi ha un salt de dos o tres mesos en les quals estàs un poc venut. També cal millorar la dignitat salarial de les persones que estan començant.
-Els salaris han millorat?
-Un poc, no gaire. Intentem incloure aquest tipus de contractes en la productivitat per compliment d'objectius.
«Per a prevenir l'escassesa d'investigadors estem captant als millors d'altres països»