Evolució d'infoartròpodes per selecció artificial

http://www.homowebensis.com

Una versió del cèlebre programa "El Rellotger Cec", de Richard Dawkins

"No puc ocultar l'alegria que vaig sentir quan vaig descobrir aquestes criatures exquisides sorgint davant els meus ulls (...) No vaig poder dormir, i aquella nit "les meves" insectes pulularon per la meva ment mentre tractava de dormir" Richard Dawkins (El Rellotger Cec)

Encara hi ha molta gent que no comprèn el poder de la teoria darwinista a l'hora d'explicar com d'una manera natural, sense que cap consciència estigui implicada, poden evolucionar éssers que semblen estar dissenyats per algú amb intel·ligència i propòsit. El llibre The blind watchmaker (El Rellotger Cec), de Richard Dawkins, és una magnífica refutació del principal argument dels antievolucionistas: si trobem "rellotges" en la naturalesa és perquè existeix un "rellotger". Alhora, conté una brillant explicació del mecanisme de la selecció natural.

Els biomorfos
En El Rellotger Cec, Dawkins descriu un programa informàtic de la seva invenció. Figures arboriformes, que contenen la informació per al seu traç en un senzill "genoma", podien ser seleccionades generació després de generació per l'usuari, com si d'animals de granja es tractés. Aquells arbres anaven prenent formes similars a insectes, ratapinyades, avions, balances, guineus... alguna cosa que el programador mai havia sospitat. Era sorprenent el que un simple procés iterat de mutació i selecció pot arribar a produir en una sèrie de passos.



Què és un infoartròpode?

Un infoartròpode és una figura dibuixada amb línies i el·lipses. El seu aspecte pot ser semblant al d’un artròpode real, però en molts casos es requereix la teva imaginació per a trobar aquesta similitud, i d’altres cops aquestes figures es fan tan estranyes que no ens recorden a res conegut.

El genotip

Cada infoartròpode ve determinat pel seu genotip. Aquest és una llista de números o “gens” que constitueixen tota la informació necessària per a que el programa dibuixi l’infoartròpode. Per exemple, un dels gens determina el número de segments del tòrax, un altre el radi horitzontal de l’ull, un altre l’angle del primer tram de la pota, etc.
El genotip canvia gràcies a un mecanisme aleatori que suma “1″ ò “-1″ als gens. El resultat és la aparició de infoartròpodes mutants.

Variació i selecció

Com a l’evolució darwinista, l’execució del programa consta d’un bucle de dues fases:

1. Aparició de variacions heretables. D’això s’encarrega el programa mitjançant la mutació aleatòria.
2. Selecció de certes variacions. D’això t’encarregues tu, atenent al teu propi criteri.

La variació a l’atzar te com a resultat el sorgiment de formes noves -no definides enlloc del programa- i a la pràctica irrepetibles. Mitjançant la selecció, les formes evolucionen adaptant-se (en el nostre cas, als desitjos de l’usuari) i que apareguin, per exemple, éssers cada cop més cefalitzats, o cada cop més semblants a una papallona, etc…

Com convertir-te en criador d’infoartròpodes

Apareix a la pantalla un infoartròpode inicial, anomenat PROGENITOR, i cinc descendents mutants anomenats fills. Son fills perquè el seu genotip procedeix de la mutació del genotip del progenitor. Per això els fills s’assemblen al pare, però cadascun sol ésser diferent d’aquest i dels seus germans.

Pitjant amb el ratolí al botó corresponent has de seleccionar un infoartròpode (el que més t’agradi). Aleshores, l’infoartròpode seleccionat passa a ser el nou progenitor, amb d’altres cinc descendents mutants al seu costat. Has de repetir la selecció successivament, amb un criteri, i descobrir fins on pots arribar criant bitxos bonics.

Per a inicialitzar de nou el procés a partir de l’infoartròpode primitiu, pitja “recargar”, “recarregar” o “reload” al teu navegador.

Pitja aquí per accedir al programa que et permatrà ser un creador de biomorfs

Alguns consells

La teva participació és imprescindible. No escullis els pares amb desídia o a l’atzar; el programa aleshores perd tot el seu sentit i interès. El títol del llibre de Dawkins, El Relojero Ciego, no s’aplica aquí: la selecció artificial a les palpentes no és en cap cas selecció.
No seleccionis infoartròpodes cada cop més grans, ja que no els veuràs sencers (se sortiran de la pantalla)..
La direcció de selecció pot canviar i convé, per exemple, si estem seleccionant formes cada cop més similars a una aranya i ens apareix una varietat semblant a una bonica libèl·lula, podem intentar aconseguir una libèl·lula “més perfecta” i oblidar-nos de les aranyes (o no).

Si aconsegueixes una “joia” d’infoartròpode, evita que es perdi per sempre. Selecciona’l per a que es converteixi en el progenitor i anota el seu genotip, que apareix a la pantalla, o millor, fes una captura de panatalla i enviar-me’l . El col·locaré al Museo de infoartrópodos.